Recollida d´aliments

Des de la Secció Sindical Intercentres volem agrair a tots i totes vosaltres les aportacions que heu fet en la darrera recollida d´aliments.

L´ONG Compartim ens felicita de nou pel nostre esforç i ens conviden com sempre a assistir personalment a l´entrega dels aliments que fan a les famílies més necessitades de Terrassa i comprobar així que la nostra ajuda i solidaritat fa una mica menys dur el seu dia a dia sense recursos.

Gràcies i Bones Festes

Dice el gobierno que un despido más caro fomenta el mantenimiento del empleo

Voleu riure una estona?

Mireu l´enllaç

L´atac a la Catalunya social per aquells que ara son independentistes

Los últimos datos del Eurostat, la agencia de recogida de datos de la Unión Europea (UE), y del Idescat, la agencia de recogida de datos de Catalunya (con datos homologables a los del Eurostat), permiten conocer la situación social de España, incluyendo Catalunya. Tales datos muestran un gran deterioro de la situación social en España y en Catalunya. En este artículo me centro en Catalunya, donde tal deterioro ha sido incluso más acentuado, y en las razones para tal deterioro comparando la situación de Catalunya con el promedio de los países de la UE-15.

Empecemos por el mercado de trabajo. La tasa de ocupación de la población es mucho más baja en Catalunya que en el grupo de países de la UE de similar desarrollo económico al nuestro (es decir, a la UE-15), y esto se debe a la escasa disponibilidad y gran destrucción de puestos de trabajo que caracterizan el espectacular deterioro del mercado de trabajo. Esto también explica la elevadísima desocupación (especialmente elevada entre los jóvenes), una de las más altas de la UE-15, una situación que no cambia. El porcentaje de personas que están paradas durante más de un año es casi tres veces más elevado en Catalunya que en la UE-15. Catalunya es también uno de los países de la UE-15 con mayor precariedad entre los trabajadores. Es más, y en contra de la opinión de los economistas ultraliberales que tienen gran visibilidad en los medios de información, tanto privados como públicos, incluyendo los medios públicos catalanes, como TV3 y Catalunya Ràdio, Catalunya es uno de los países con mayor flexibilidad laboral, como lo muestra el hecho de que Catalunya tenga uno de los porcentajes más bajos de trabajadores con contrato fijo de la UE-15. Y es también uno de los que tiene salarios más bajos (y que han bajado incluso más durante los años de crisis).

Una situación igualmente preocupante aparece en cuanto al gasto público social (que financia la sanidad pública, la educación pública, los servicios sociales públicos, las escuelas de infancia públicas, los servicios de dependencia públicos, la vivienda social, y un largo etcétera). Catalunya tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la UE-15, y esto a pesar de ser uno de los países más ricos de la UE-15 (su PIB per cápita es el 110% del de la media de la UE-15). Este menor gasto público no se debe al hecho de que Catalunya tenga menos necesidades. Todo lo contrario. En educación, por ejemplo, el porcentaje de la población de 20 a 64 años que ha conseguido al menos la enseñanza secundaria es de los más bajos de la UE-15. Una cosa parecida ocurre en la sanidad pública, una de las sanidades europeas con menor gasto público sanitario por habitante.

Y en contra de lo que la sabiduría convencional mediática y política promueve en Catalunya, la mayor causa de este deterioro de la Catalunya social no se debe primordialmente al déficit fiscal (llamado belicosamente por los independentistas catalanes “expolio de Catalunya por el Estado español”) –que existe, aunque en cantidades menores de las que se presentan por ellos, como he documentado en mis trabajos–, sino en el “expolio de una clase (las clases populares) por una minoría (que vive en Catalunya y es catalana)”. Las leyes que han causado este deterioro de la situación social de Catalunya, perjudicando a las clases populares (con las sucesivas reformas laborales y los recortes sociales), las han aprobado partidos políticos catalanes en las Cortes españolas, que sistemáticamente han favorecido a una minoría a costa de la mayoría de la población. Y algunos de ellos (representantes de las minorías), como CiUhan prometido, como ocurrió hace unos días, al mundo empresarial que cuando consigan la independencia bajarán sus impuestos, mientras que algunos de los gurús ultraliberales independentistas que aparecen en TV3 son conocidos defensores de la total privatización de las pensiones públicas.

La mayor causa del atraso histórico de la Catalunya social es el enorme dominio que las fuerzas conservadoras y liberales (en alianza con las fuerzas políticas de la misma sensibilidad política existentes en el Estado español) han tenido en la vida política y mediática de Catalunya (y España, de la cual Catalunya es parte) desde los años cuarenta, tanto durante la dictadura como durante el periodo democrático. No es por casualidad que los países que están también a la cola de la UE-15, que son Grecia y Portugal, hayan sido países que han tenido dictaduras ultraconservadoras sustituidas por democracias muy limitadas, altamente influenciadas por intereses económicos y financieros que han configurado sus políticas públicas. Hablar solo de nación sin hablar de clase es insuficiente para entender el problema social de Catalunya. Esta es la realidad ignorada, cuando no ocultada, en los mayores medios de información y persuasión en Catalunya.

Vicenç Navarro

La resignació no és una opció

Tenim motius de sobres per continuar lluitant. No hi faltis!!

Per la seguretat ciutadana

Ja era hora de que algú es preocupés per la seguretat de la ciutadania. Tants anys desprotegides davant la resta de la població estatal i mundial. Tant de temps creient que vivíem en democràcia...i tot era mentida.

Ara, per fi, Jorge Fernández Díaz té la clau per tal de protegir-nos a totes les persones físiques de l’estat gràcies a la Ley Orgánica de la Seguridad Ciudadana. Un nom que dóna confiança. Seguretat Ciutadana, sona a tranquil·litat, a amor, a pau, a goig, a joia...sona perfecte. Gràcies Jorge.

Per fi una normativa que castigarà administrativament –és a dir, tocant la butxaca, que és el que importa en aquest estat- a tothom que participi en un escrache. Aquest invent ‘progre’ que pretén molestar al pobre empresari i/o persona influent dins la societat només pel fet de fer correctament la seva feina. Ara, qui participi en un escrache, haurà de fer-se el dissimulat quan arribin les forces de l’ordre amb excuses del tipus ‘yo pasaba por aquí’, ‘estoy esperando a mi primo, que vive ahí delante’ o ‘no, si yo solo he venido a acompañar a ese’.

Una llei que, per fi, castigarà als violents que es manifesten sense permís davant les portes del Congrés dels Diputats (i diputades, que mai ho diuen ja que a la dreta els hi agradaria que esperessin a casa als seus marits amb les ‘babuchas’ posades i tot preparat i net, però al Congrés també hi ha diputades). A qui l’agradaria que una colla de sonades i sonats l’esperessin cada dia davant la porta de la feina per recordar-li quant malament fa les seves tasques? És clar, aquesta gent, multada.

Els i les exaltats i exaltades que cremen contenidors. Multa! Aquelles i aquells sense fer distinció d’edat, per allò de la democràcia i igualtat, que agredeixen els i les policies de l’estat i les comunitats, que únicament es poden defensar amb un escut, un casc, una porra, una pistola, una armilla...amb una arma tant perillosa com és insultar...Multa! O tots aquells que fan tractes amb una prostituta a prop d’una zona infantil (i prostitut, que també es troben de prostituts encara que a la llei no els anomenin. Torna a sortir aquella vena tant de la dreta)...Multa! Però és clar, com que en aquesta llei hi ha espai –recaptatori- per tot, també es multarà si es fa una mobilització la qual talla o empitjora el trànsit de vehicles com poden fer taxistes o camioners, les mobilitzacions properes al Congrés encara que no hi hagi ningú reunit a dins, participar en altercats fent servir caputxes, cascs u altres objectes que dificultin la identificació de qui els porti –així només es podran fer manifestacions, concentracions o vagues al període estival, ja que als mesos de fred, a veure qui surt a manifestar-se sense bufanda, encara que...els mossos porten passamuntanyes,oi?--.

Per fi, una llei per garantir que totes i tots podem conviure tranquils aixecant-nos al matí i portant els nostres fills i filles a un bon i car col·legi, agafar el còmode i econòmic transport públic, arribar a la feina ben remunerada, anar als tranquils i segurs parcs infantils dels nostres perfectes i cuidats barris i anar a dormir amb la tranquil·litat d’estar segurs tant a casa com al carrer. Gràcies, Jorge!

Ni un pas enrere. Eina Jove

Companyes i Companys

us adjuntem el link a l´últim número de l´Eina Jove a on t´expliquem entre altres coses, les mentides de la recuperció econòmica que ens intenten vendre i allò que no estem a disposats a deixar perdre.

Enllaç Revista

Laude TLC

Link al Laude del TLC

En que m´afecta la reforma de l´administració local

Vídeo

Contra la reforma de l´administració local

Lluita contra la UMP

NOTA INFORMATIVA CONJUNTA 3 – METALL BARCELONA
DAVANT LA DEVALUACIÓ SALARIAL QUE VOL LA PATRONAL, 
MOBILITZACIÓ DEL METALL! 

Davant la radicalització de la postura de la patronal UPM, que proposa una baixada salarial per als propers
tres anys i dóna per trencada la negociació salarial al sector del metall de Barcelona, la Federació d’Indústria
de CCOO de Catalunya i la Federació Nacional d’Indústria de l’MCA-UGT hem acordat un calendari de
mobilitzacions per als pròxims mesos.
Paral·lelament a les mobilitzacions, hem presentat  davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una
demanda de conflicte col·lectiu en la qual exigim l’abonament de la revisió salarial del 2012, que els
treballadors i treballadores del metall de la província haurien d’estar cobrant des del mes de gener ique
encara no han cobrat, en un incompliment greu d’allò pactat.Per primera vegada en 35 anys de Conveni del
metall de Barcelona, hem de recórrer als tribunals  per fer complir allò signat, en una mostra clara del
tarannà d’aquesta UPM.
Realitzarem un procés de mobilització creixent amb  el qual exigirem a la patronal el desbloqueig de la
negociació per tancar un acord en matèria salarial,amb uns increments de taules per als pròxims anys  que
garanteixin el poder adquisitiu dels metal·lúrgics  i metal·lúrgiques de la província de Barcelona. Acord més
que possible, tal com ho demostra el que s’ha signat a les províncies de Tarragona i Girona.
Durant aquest mes de novembre i coincidint amb les convocatòries de mobilització general, farem visible el
conflicte existent en el sector del metall de Barcelona. El proper 19 de novembre, en el marc de l’assemblea
general de delegats i delegadesconvocada conjuntament per CCOO i UGT de Catalunya, i el 24 de
novembre, en la  manifestació generalen contra la reforma de les pensions i per uns pressupostos socials,
en la qual els treballadors i treballadores del metall aniran en bloc amb una pancarta pròpia per reivindicar
el desbloqueig de la negociació.
Així mateix, el 17 de desembrerealitzarem una nova  concentració conjunta de delegats i delegades del
metall de la província barcelonina a Cardedeuper exigir al president de la patronal UPM un canvi de
plantejaments. Si la situació de bloqueig continua,aquest procés de mobilització culminarà amb una jornada
de vaga sectorial de 24 horesal sector del metall a la província de Barcelona per al 22 de gener.
Tot aquest procés l’acompanyarem d’assemblees informatives a les empreses i d’una campanya de
conscienciació i explicació del conflicte que afectarà la resta del sector, constructors d’automoció,  parc de
proveïdors... De la mateixa manera, instarem l’Administració catalana a intercedir davant la patronal  per
desencallar la situació.
AMB ELS NOSTRES SALARIS NO S’HI JUGA! MOBILITZA’T CONTRA LA IRRESPONSABILITAT PATRONAL!
#MetallEnLluita
Barcelona, 12 de novembre de 2013

Tancada als ajuntaments en contra de la reforma de l´administració local

Significarà l’eliminació de serveis essencials als municipis i la pèrdua de 30.000 llocs de treball

 

CCOO ANUNCIA TANCAMENTS ALS AJUNTAMENTS EL PROPER DIJOUS EN CONTRA DE LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

La tramitació parlamentària del Projecte de Llei de reforma de les Administracions Locals (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals), acabarà significant, quan s’aprovi, un atac sense precedents en contra dels serveis públics municipals.

S’eliminen molts serveis fonamentals per a la ciutadania, i més en època de crisi com, serveis socials, serveis educatius, promoció i dinamització econòmica, serveis sociosanitaris, serveis d’atenció a les dones maltractades, escoles bressol, escoles de música, centres especials de treball….

En definitiva tindrà una pèrdua molt important de llocs de treball (més de 30.000 només a Catalunya) i sobretot de drets de ciutadania, establint-se ciutadans i ciutadanes  de 1ª i 2ª categoria.

Volen acabar amb  l’autonomia municipal, consagrada a la Constitució espanyola i vulnera les competències regulades en l’Estatut d’Autonomia.

Per tot això CCOO, endega una campanya en contra d’aquest projecte de Llei, iniciant una recollida de signatures i convocant concentracions i tancaments als ajuntaments el proper dia 14 de novembre

Al Vallès Occidental ens reunim a l'Ajuntament de Terrassa a les 22h al Salò de Ple de l'Ajuntament.  

Jornada de mobilització pel desbloqueig del conveni

Aquest dijous han convocat una jornada de mobilització que acabarà amb una concentració davant la seu de la patronal

CCOO I UGT EXIGEIXEN A LA PATRONAL UPM EL DESBLOQUEIG DE LA NEGOCIACIÓ SALARIAL AL SECTOR DEL METALL DE BARCELONA

Davant la impossibilitat de tancar un acord en matèria salarial al sector del metall de la província de Barcelona, per l’actitud bel·ligerant i la manca de voluntat negociadora demostrada per la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya i la Federació Nacional d’Indústria de l’MCA-UGT de Catalunya han convocat una jornada de mobilització aquest dijous, 7 de novembre, per exigir a la patronal del metall barcelonina que desbloquegi la negociació salarial.

Aquesta jornada de mobilització s’obrirà amb unes assemblees organitzades paral·lelament i de manera coordinada a les seus de CCOO i UGT, en les quals les dues organitzacions han convocat els delegats i delegades de les empreses del metall de la província de Barcelona per aprovar el calendari d’accions de protesta i de mobilització sectorial a la província que es duran a terme a partir d’aquest mes per forçar la patronal a reconsiderar la radicalització del seu posicionament.

Un cop finalitzades les assemblees, cap a les 12 hores, aproximadament, els delegats i delegades de CCOO i UGT iniciaran una manifestació des de les respectives seus sindicals que acabarà confluint en una concentració conjunta davant la seu de la patronal UPM (carrer d’Anselm Clavé, 2). El recorregut de les manifestacions serà:

-         CCOO: sortirà des de la Via Laietana, 16, i seguirà pel passeig de Colom, la plaça del Duc de Medinaceli i el carrer Ample fins a la cantonada amb el carrer d’Anselm Clavé.

Yo, que también soy industria, soy tú.

Yo, que con dieciséis años empecé a trabajar con contrato de prácticas en una empresa del metal, me levantaba a las siete de la mañana para ayudar en casa con mis hermanos pequeños dándoles el desayuno y llevándolos al cole. Entraba a trabajar a las nueve y plegaba a las doce haciendo así mi aprendizaje en el mundo laboral. De vuelta a casa acompañado de mi bici recogía a mis hermanos en el colegio y los llevaba a casa para que comieran. Comía junto a ellos mientras preparaba la mochila apresurado ya que, desde las tres hasta casi las diez de la noche, cursaba segundo grado de FP en la especialidad ‘electromecánica / electrónica’. Volver con la bici a esas horas era una aventura ya que el instituto estaba a las afueras del pueblo; otra aventura distinta era volver a despertarme por la mañana después de haberme ido a dormir de madrugada por quedarme haciendo los deberes, láminas de dibujo...pero yo, también soy industria.

Yo, esperaba tapado hasta las orejas con el traje de la empresa puesto y una chaquetilla de lana que me hizo Carmen, mi mujer; una bufanda y unos guantes casi tan cansados como las manos que dormitaban todavía dentro de ellos, acompañado siempre de la soledad, el silencio y el vaho de las frías noches a que llegasen Carlos, Pedro, Marquitos en el coche de Santiago. Compartíamos transporte para reducir gastos, ¡con la de coches y combustible que tocamos a lo largo del día!.
Carlos y Pedro estaban al principio de la cadena, por donde entraba el chasis y se montaban las primeras piezas, Marquitos era el verificador del primer tramo de cableado, Santiago era el de control de calidad y yo estaba casi siempre instalando el motor. A veces estaba en la fase de los motores o en la de puertas ya que se me daba bien cualquiera de los dos puestos.
Recuerdo que un día Carmen, con el lío de hacer la cena mientras yo bañaba a las niñas, se olvidó de poner embutido en el bocadillo y a la hora del almuerzo y dar el primer mordisco descubrí que estaba vacío. Primero los compañeros se rieron e hicieron alguna que otra broma pero en apenas veinte segundos, se hizo un silencio amable y empezaron a darme una rodaja de cada uno de los embutidos de sus bocadillos. Siempre fuimos como una familia; con nuestros problemas internos, nuestras luchas sindicales por mejorar todos juntos, nuestras rencillas...pero una familia, porque éramos iguales, éramos lo mismo. Yo...yo también soy industria.

Yo, por tradición familiar más que por vocación, acabé en la mina en la que mi abuelo Pedro y mi tío Ginés murieron. Mi padre, hermanos...todos éramos mineros y desde la madrugada hasta bien entrada la noche luchábamos contra la madre tierra. Picando, excavando, barrenas, picos...en nuestros rostros llevamos el sufrimiento, dicen; yo digo que simplemente no somos agraciados estéticamente, pero sabemos bien que el dolor, el miedo, el sudor y la sangre propia o de otros se queda marcada en el rostro de por vida.
En una ocasión vimos como los compañeros en primera línea de galería empezaron a correr agitando las manos y gritando para que corriéramos; así lo hicimos. Recuerdo que solté la carretilla a un lado para que nadie tropezase en la huída y empecé a correr mientras veía un poco más adelante a mi hermano Antonio haciéndome señas para que corriera más. Cuando llegué a su altura me agarró con fuerza del brazo y tiró de mí hacia un lateral de la galería que era una especie de hueco excavado donde dejábamos por la noche una serie de utensilios. Escuché una fuerte explosión y Antonio se tiró sobre mí como para protegerme.
Pude ver el fuego de la explosión correr por toda la galería, escuché gritos seguido de un silencio sepulcral. Mi hermano Antonio tenía la espalda algo chamuscada pero, por suerte, la llamarada no traspasó la ropa. Peor suerte tuvo Marcial, el hombre que gesticulaba con las manos para que corriéramos; el hombre que avisó a todos los que estábamos allí para que huyéramos de lo que vio claramente que sería posiblemente su propio final. El mismo hombre que no puedo quitarme de la mente con sus aspavientos y la mirada aterrada mientras corría, pero como si de un imán se tratase, la mina vuelve a llamarnos y volvemos una y otra vez y es que yo...yo también soy industria.

Yo, despertaba perezosa y cansada, como si no hubiera dormido. No sé por qué motivo pero, quizás por estar acabando la década de los setenta y ya que ansiamos tanto el cambio a los ochenta, parece que los días cada vez son más largos.
Un café sin nada más para despertarme y un pequeño trozo de pan acompañado de una manzana esperando en el mármol de la cocina me esperan como almuerzo en la fábrica. No podemos permitirnos mucho más en éstas fechas; se acerca navidad y tenemos que ahorrar todo lo posible para poder comprarle a los niños aunque sea un juguete para los Reyes. Corren tiempos difíciles y, ya que durante el año no podemos tener un triste detalle con ellos, que al menos no pierdan la ilusión de la navidad, de crecer mejores, de cambiar un día éste mundo y éste sistema en el que estamos entrando poco a poco.
Tengo una compañera argentina que trabaja a mi lado que siempre me dice ‘la inflasión es como una locomotora, vos corrés pero ella siempre corre más’. Me hacía mucha gracia cada vez que lo decía pero no me reía porque si doña Juana nos veía reír se enfadaba muchísimo. Quería que no levantásemos la cabeza de la máquina en todo el día; decía que si nos despistábamos nos podíamos coser la mano, ¡como si le importase algo!. De ser así al menos nos tendría contratadas y no nos haría trabajar a destajo, que entre el trabajo, la casa, los niños...una acaba rendida.
Andrés, mi marido, hace todo lo que puede en casa, pero trabaja ocho horas en la fábrica y cuando acaba se va al taller de un amigo y hace cuatro o cinco horas más porque si no lo hace, no podemos pagar la hipoteca, el colegio, la luz, el agua...y bastante lloré el año pasado cuando tuvimos que decirle a los niños que no podían ir de colonias con sus compañeros de clase porque no lo podíamos pagar. Lo pasamos muy mal e incluso Andrés estuvo un tiempo muy deprimido, pero seguimos adelante porque somos clase trabajadora, porque sabemos sufrir hoy para vivir mañana y es que yo...yo soy industria.

Yo, que dejé los estudios con catorce años, allá por el ochenta y seis, entré a trabajar junto a mi padre en el taller donde él trabajaba. El señor Martín aceptó los ruegos de mi padre y al final me incorporó en plantilla evidentemente sin contrato y al poco tiempo pasé de barrer, recoger ferricha y cambiar los capazos de piezas a los hombres que trabajaban en la empresa, a llevar la transfer y mi propio torno. La transfer me costó un par de enganchones en las mangas de la sudadera vieja y prestada por mi padre pero al final, después de algún que otro susto y más de una bronca por parte del señor Martín, conseguí dominarla por completo. El torno era del tipo revólver y me costó mucho menos que la transfer, supongo que por ponerle más atención.
Los pies empapados en aceite y las botas militares heredadas de mi hermano mayor recubiertas de serrín húmedo y enganchado. El chándal debajo de los viejos pantalones de mecánico y los sabañones en los dedos por culpa de los madrugones, el frío del taller y la taladrina sumado a los enganchones en los dedos por las balonas de latón eran parte de mi bandera. La misma bandera que guarda la cara de tristeza de mi padre cada vez que el señor Martín me recriminaba que las piezas no salían todo lo bien que deberían, pero esa bandera, esa bandera soy yo...y yo, también soy industria.

Porque la patronal nos bloquea la negociación del convenio del metal, nos agrede y vacila en las reuniones donde una serie de señores con traje miran por encima del hombro a los que al fin y al cabo les pagamos los sueldos con nuestro trabajo. Nos sentamos con la única fuerza de nuestros conocimientos adquiridos con el paso de los años y la experiencia de mucha lucha; de nuestra lucha y la de miles de compañeras y compañeros del ramo que con su apoyo, su afiliación al sindicato, su tiempo, esfuerzo, dedicación y ánimos, han hecho del metal un estandarte en la lucha de la clase obrera. 
Nosotras y nosotros, los mismos que tenemos la misma dureza en las manos por el trabajo que en la mirada por todo lo que hemos vivido decimos ¡BASTA!. Vamos a sacar éste convenio adelante cueste lo que cueste y lo vamos a hacer desde la lucha y la unidad de todas y todos porque tu, ella, vosotros, yo….somos INDUSTRIA.

Por la firma de un convenio digno, #YoIndustria

Iaioflautas de Terrassa en defensa de les pensions

#Iai@flautes - Terrassa
Salvem les pensions   !

Amb la nova llei de Reforma de les Pensionsestem davantd’una nova retallada a l’Estat del
Benestar. Ara ja no tan sols ens congelen el dret a l’actualització de les nostres pensions, si no
que ens volen robar entre 33.000 i 110.00 milions d'euros, en els propers anys,  en funció de l'IPC.
No és una “Reforma” és una trampa i una estafa.
La reforma de les pensions viola l’article 41 de la constitució que diu :” Els poders públics
mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi
l’assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat... ”
El Govern mitjançant els pressupostos generals de l'estat per al 2014, ja ens anuncia una pujada
només del 0,25%, això pot suposar per la majoria de pensionistes i jubilats un  increment
mensual de 1,5    €   , però com que el IPC pujarà i molt per sobre  d'aquest miserable augment, la
veritat és que el poder adquisitiu de    les nostres pensions    baixarà    aquest any    al voltant d'uns 30
€ mensuals   .
I tot això sense oblidar la difícil situació econòmica de milers de perceptors de  pensions de
viudetat, majoritàriament dones, que malviuen amb pensions d'autèntica misèria.
L'actual sistema de Pensions es fruit de molts anys de cotitzacions ide lluites de les classes
treballadores i populars del nostre país, és un dret que no ens han donat, és un dret  que no ens han
regalat, és un dret conqueritmitjançant les nostres lluites i les dels nostres pares. No podem
consentir, que ara, els nostres fills i els nostres nets, es vegin abocats a contractar    pensions
privades   per poder subsistir en el futur   .
És aquest, i no altre, l'únic objectiu d'aquesta “reforma” que pretén introduir el govern. Volen que
tots paguem pensions privades als bancs    i    a les    asseguradores   .
Finalment, manifestar enèrgicament que no podem permetre que en nom d’una suposada crisi
econòmica que no hem generat els treballadors, ens rebaixin les pensions mentreque als banquers
i principals responsables de la crisi els hi donin jubilacions milionàries.
Fem una crida a totes i tots els pensionistes i jubilats terrassencs ia la ciutadania en general, a les
entitats ciutadanes i veïnals, sindicats i partits polítics, a la Síndica de Greugesi l’Ajuntament de
Terrassaper tal que donin suport a les nostres demandes i entre totes i tots aturem aquest nou atac
a l'Estat del Benestar.
Volem un futur digne, després de tota una vida de treball !
Els Iai@Flautes - Terrassacridem a la població perquè es mobilitzi contra la
retallada de les pensions .
31 d’Octubre 201   3    -    Concentració al Raval davant l’Ajuntament a les 1   8   h.
Proposem una GRAN PLATAFORMA UNITÀRIAque ens uneixi a
tots contra aquesta llei injusta.
WWW : http://www.iaioflautes­terrassa.org  MAIL: iaioflautas.terrassa@gmail.com
FCB : https://www.facebook.com/iaioflautes.terrassa  TWTR :  @iaioflautas_Trs

Solidaritat amb les families dels miners morts

Des de la secció sindical  Intercentres d´Unidesa volem expressar el nostre condol a les families dels miners morts ahir a León.

Els treballadors morts pertanyien a una subcontracta de la Hullera Basc Lleonesa, i es dóna la circumstància que havien reprès l'activitat en aquest pou fa pocs mesos després d'una llarga aturada provocada com a conseqüència de la decisió del Govern de la nació de suspendre les ajudes al sector de l'extracció del carbó. Aquest accident representa un dels més greus ocorreguts a la zona en els últims 50 anys.

La patronal ara vol una rebaixa salarial

                                   NOTA INFORMATIVA  METALL BARCELONA


LA PATRONAL UPM ATIA EL FOC


Ahir, 24 d’octubre, vam tenir una nova reunió de la Comissió Negociadora del Conveni del metall de
Barcelona, convocada pel president de la mesa, i el passat dimarts, 22 d’octubre, es va celebrar l’acte de
conciliació previ al tràmit del conflicte col·lectiu que la FI.CCOO.CAT i l’MCA-UGT de Catalunya hem
interposat contra la patronal UPM per l’incompliment en l’abonament de la revisió salarial pendent del
2012, acte que novament va finalitzar sense acord per la voluntat manifesta de la patronal de no
complir amb els acords signats.
En la reunió de la Comissió Negociadora del conveni, la patronal UPM no va perdre l’oportunitat de
tornar a atiar el conflicte amb una proposta encara més radical i més provocadora que la plantejada en
l’anterior reunió. Si el passat 16 de setembre ens  plantejaven una proposta de congelació salarial i
pagar la revisió del que ens deuen en quatre anys,  ahir, en una nova proposta, ens van plantejar un
acord de reducció salarial per als tres propers anys que compensi allò que els jutges els obligaran a
pagar per la revisió salarial pendent de 2012 que es neguen a fer efectiva.  A més a més, la patronal vol
donar per trencades unilateralment les negociacions en aquesta matèria.
La representació sindical de la mesa de negociació vam rebutjar la proposta patronal, vam manifestar
clarament que no donem cap negociació per trencada  fins que no es garanteixi el salari dels
metal·lúrgics i metal·lúrgiques de Barcelona i vam acordar tancar-nos a la seu patronal en finalitzar la
reunió de negociació per denunciar l’actitud oportunista, irresponsable i provocadora de la patronal. De
la mateixa manera, vam exigir l’acord en matèria salarial que garanteixi l’abonament de la revisió
salarial de 2012 i el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del metall de Barcelona per als
anys 2013, 2014 i 2015.
El tancament va finalitzar unes hores més tard amb el desallotjament, per part dels Mossos d’Esquadra,
dels membres de la part sindical de la Comissió de Negociació, davant una nova fugida d’estudi dels
representants patronals.
És del tot evident la intenció clara de la patronal UPM de portar els sectors siderometal·lúrgics de
Barcelona al conflicte. Ja han aconseguit judicialitzar la revisió salarial de 2012 que no paguen, i ara
volen atiar el conflicte laboral-social amb una proposta provocadora, i pitjor que l’anterior, de reducció
salarial per als propers tres anys.
La FI.CCOO.CAT i  l’MCA-UGT de Catalunya hem decidit convocar en assemblea els delegats i delegades
del metall de la província de Barcelona el proper  7 de novembre per, un cop analitzada la situació,
discutir i aprovar les mobilitzacions a emprendre el mes de novembre i en les quals inevitablement tots
els metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província de Barcelona ens haurem d’implicar de forma
decidida. L’assemblea finalitzarà amb una concentració davant la patronal UPM.
Barcelona, 25 d’octubre de 2013

Per un grapat de donuts

Us adjuntem l´enllaç de l´article que el secretari general de CCOOdel Vallès Occidental, l´Enrique Rodríguez, ha publicat en el seu bloc, i que explica els incidents amb els mossos que ell mateix va patir fora de l´empresa Panrico durant la vaga dels passats dies.

Enllaç

24 Octubre Vaga educació

Benvolgudes famílies,

el proper dijous 24 d'octubre de 2013, els principals sindicats educatius han convocat una jornada de vaga general educativa a tot l'Estat. La convocatòria d'aquesta vaga s'emmarca en el procés de lluita contra l'aprovació d'una nova llei educativa per part del Govern Espanyol, la LOMCE, i contra les polítiques de retallades dels pressupostos educatius dels governs català i espanyol, que  empitjoraran l'atenció educativa que reben els nostres joves i infants, el futur de la nostra societat. La FAPAC dóna ple suport a aquesta vaga.

La LOMCE afectarà als vostres fills i filles perquè:

●     Vol dividir l'alumnat a una edat molt precoç perquè parteix de la idea que les persones no podem millorar mitjançant l'educació i de què no tothom pot tenir els mateixos "talents".

●     Vol suprimir l’Educació per a la Ciutadania, la matèria que tracta dels drets i els deures de les persones i la convivència democràtica. En canvi promou la religió catòlica i l’ensenyament que separa nois i noies.

●     Vol limitar l’ensenyament d’alguns sabers: les arts i la tecnologia són les matèries que perden més pes i la llengua catalana deixa de ser troncal.

●     Vol uniformitzar els coneixements mitjançant exàmens idèntics i simultanis que podran filtrar el nombre d'alumnes que van a batxillerat i a la universitat.

●     Permetrà que els centres seleccionin alumnes en funció de la nota o d'altres motius, i no que les famílies seleccionin els centres.

●     Les famílies, l'alumnat i els municipis deixaran de tenir pes en les decisions del centre, ja que els consells escolars deixen de ser òrgans de govern.

●     Posa en perill la gratuïtat de l’educació mitjançant la imposició de taxes i la privatització.

●     Es podrà separar l'alumnat en funció de la seva llengua. S’ esquerda el model d’immersió lingüística que des de fa més de 30 anys s’aplica amb èxit a Catalunya.

Per tots aquests motius demanem la vostra implicació en aquesta lluita, que també és la vostra. Les persones que treballem en aquest centre sacrificarem el nostre salari i us demanem la vostra col·laboració evitant portar l'alumnat al centre i participant en les manifestacions que es convoquin.

Uns serveis mínims garantiran la seguretat i l'atenció de l'alumnat que sigui present al centre, malgrat que no es podrà garantir l'atenció lectiva normal.

Assemblea de la comunitat educativa de Terrassa contra la LOMCE

OCTUBRE DEL 2013

MANIFEST DE REBUIG ALA LLEI LOMCE 

AMPA's EN MOVIMENT informa :

L'any passat es va crear una entitat a Terrassa anomenada AMPA's EN MOVIMENT, que agrupa

diferents AMPA's de Terrassa, dedicada específicament a la defensa de la qualitat de

l'ensenyament amb l' objectiu d'informar, sumar esforços i realitzar accions contra les retallades i

altres mesures que garanteixin una educació pública de qualitat. 

Aquest moviment informa que s'ha aprovat la llei LOMCE (ley orgánica para la mejora de la

calidad educativa) i que serà d'aplicació ja el curs vinent i que afectarà greument a la qualitat de 

l'ensenyament.

Aquesta llei serà la setena reforma educativa de la democràcia, ha generat el rebuig de la

comunitat educativa, sindicats, partits polítics, AMPA's i altres associacions. Des d´AMPA's EN

MOVIMENT ens sumem a aquest rebuig pels següents motius: 

1) Adéu a la immersió lingüística:s´estableix el castellà com a llengua vehicular en tot l' estat. El

català és relegat a matèria d'especialitat ( al mateix nivell que educació física, per exemple).

2) Control de l´estat:el govern central decidirà sobre les assignatures troncals( castellà,

matemàtiques, ciències i idiomes, es a dir un 65% dels continguts). S'ignora la llei d'educació de

Catalunya i trasllada la major part del cost de la reforma a les comunitats.

3) La religió catòlica guanya pes:Aquesta assignatura passa a ser matèria d'especialitat, contarà

per a la nota mitja i s'equipara en hores a la mitja del centre.

4) Revàlides a superar encara que es tingui el curs aprovat:Serà necessari superar varies

proves, amb el control dels continguts i de les proves per part del Ministerio de Educación, per

passar de curs i obtenció dels títols de la ESO i el Batxillerat. 

5) Alumnes segregats als 15 anys:Els alumnes amb dificultats que, segons els professors, no

tinguin possibilitat d'avançar a la ESO passaran a un nou cicle: la formació professional bàsica que

no dóna accés directe a la FP secundària. 

6) Escola menys participativa:el consell escolar passa a ser òrgan consultiu, així que els pares i

mares perden força en la presa de decisions de l'escola.

7) Canvi en el model de direcció: Els directors podran contractar directament a professors, 

s´eliminarà per tant el principi d’igualtat i de transparència dels llocs públics .

8) Docents amb més alumnes per classe:s´augmenta horari lectiu del professorat i ràtio d'alumnes

un 10%.

9) Ajudes i terreny públic a l´escola concertada, separació per sexes respatllada, etc.

El dia24 d'octubre hi ha convocada una vaga de tota la comunitat educativa en contra de la

LOMCE, ens solidaritzem amb aquesta vaga i demanem el màxim suport de les famílies.

NO ÉS UNA ALTRE LLEI, ÉS UN CANVI DE MODEL QUE POSA EN PERILL L’ESCOLA PÚBLICA! 

ELS NOSTRES ESTUDIANTS SÓN LA NOSTRA PRIORITAT I LLUITAR PER AL SEU DRET 

A L’EDUCACIÓ ÉS EL NOSTRE DEURE

AMPA's EN MOVIMENT TERRASSA

PANRICO PANPOBRE

Esther Vivas

“Empieza el día con una sonrisa”, nos decían hasta hace muy poco los anuncios de Donuts. Pero en las fábricas de Panrico ya no se reparten sonrisas. De un tiempo para acá, la vida de la plantilla se ha convertido en una ruleta rusa. Ahora en manos de unos, después en manos de otros. La usura, que no conoce límites, ha sido la sentencia de muerte de la compañía y los derechos de sus trabajadores, como nos repiten, el “sacrificio necesario”.

Lo que era una empresa familiar líder en la producción de bollería industrial se convirtió en un negocio en bancarrota. Panrico fue fundada en 1962 por el empresario Andreu Costafreda y los Donuts se alzaron muy pronto como su producto estrella, seguidos, a posteriori, por los tan recordados Bollycao. A finales de los 70, la empresa consolidaba su expansión en el Estado español, a mediados de los 80 abría fabrica en Portugal y en los 90 en Pekín. Su crecimiento parecía no tener límites. A la muerte de su fundador, en 1998, se escribía en los periódicos: “Panrico Donuts se ha convertido en una de las empresas de alimentación más importantes de España con una facturación del orden de 70.000 millones de pesetas, 22 plantas productivas y una plantilla de 7.000 trabajadores”. ¡Qué tiempos aquellos!

Las entidades financieras no dejaron pasar la oportunidad. Y, en 2001, La Caixa y el Banco de Sabadell entraron a formar parte su accionariado, adquiriendo un 30 y un 5% respectivamente. Los préstamos para que la compañía pudiera seguir creciendo estaban, así, garantizados. Panrico, en poco tiempo, entraba en el mercado de los productos congelados, de pan y bollería. Cubría, de este modo, nuevos mercados.

Pero, en 2005, la empresa cambió totalmente de manos. El 100% de sus acciones fueron adquiridas por la firma de capital riesgo Apax Partners, una compañía dedicada a la compra y venta de empresas en todo el mundo, lucrándose con la revalorización de su accionariado. Apax Partners pagó muy alto la adquisición de Panrico: 900 millones de euros, por encima de los 600-700 millones en que estaba valorada. El objetivo: trocear la multinacional, vender sus activos, obtener dinero rápido, recuperar la inversión y posicionar la compañía en lo alto de su cuota de mercado para venderla de nuevo y conseguir más beneficio. Voilà.

En 2011, la empresa se traspasaba nuevamente. Esta vez al fondo buitre de inversión Oaktree, especializado en “reflotar” empresas en quiebra, y, de paso, hacer negocio con las mismas. En su curriculum cuenta con el 24% del accionariado de Campofrío y ahora se plantea invertir en Pescanova. La ruleta sigue girando. Y la historia es de sobras conocida. Más dinero para una minoría (el propietario), menos derechos para una mayoría (los trabajadores).

En Panrico lo último que importa son los derechos de su plantilla. Chantaje tras chantaje, la situación es insostenible. Ahora, Oaktree impone: 1.914 despidos, casi la mitad del personal, y una reducción del salario de entre el 35 y el 45%, a la que la línea de producción suma recortes anteriores. La fábrica de Santa Perpetua de Mogoda está en pie de guerra y en huelga indefinida desde el domingo, a pesar de las amenazas de Oaktree de liquidar la fábrica si continúan en su empeño.

Hemos pasado, como algunos dicen, del Panrico al Panpobre.

Consulta per l´educació

CONSULTA PER L'EDUCACIÓ

El Govern central i la Generalitat de Catalunya han realitzat i segueixen realitzant retallades en educació que s'argumenten per la situació econòmica actual, però que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, estan tenint greus repercussions en el sistema educatiu, les quals seran encara molt més perjudicials a mitjà i llarg termini si aquestes retallades es mantenen o, fins i tot, si s'incrementen.

A més, el Govern central està duent a terme una sèrie de reformes, com la LOMCE o el Reial decret de Beques, que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, danyant l'educació pública, suposen la volta a un sistema basat en la selecció de l'alumnat perquè el progrés en els estudis estigui condicionat, amb caràcter general, al nivell social i a les possibilitats econòmiques de les seves famílies, expulsant del sistema a tota aquella persona que no encaixa en un perfil prefixat per qüestions ideològiques.

No obstant això, els Governs causants de la situació descrita han tractat d'ignorar fins al moment l'opinió dels ciutadans que, en la seva immensa majoria, rebutgen tant les retallades com les polítiques que els sustenten i les reformes que s'estan plantejant i realitzant en el nostre sistema educatiu.

Les entitats que promovem la Consulta pensem que ha arribat el moment de recollir, de forma directa, l'opinió dels ciutadans i demostrar que les posicions mantingudes per aquesta en defensa dels drets dels ciutadans estan basades en aquesta opinió. Amb això, s'intenta canviar la forma actual de governar-nos, aturant les retallades i iniciant el procés de revertir tots els canvis i retallades que s’han realitzat en els últims anys i frenant les reformes antisocials que estan engegades.

Entre tots, iniciar un procés de diàleg i cerca de consens en matèria educativa

Podeu participar a la consulta...

a) Votació en urna...

•  PLAÇA 1 DE MAIG, TERRASSA de 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  RAMBLA, 75, SABADELL 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  PLAÇA FRANCESC MACIA,  5 RUBI 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  PLAÇA JOSEP VILADOMAT, CERDANYOLA DEL VALLES DAVANT DE LA BIBLIOTECA 
  També podreu votar als diferents centres escolars del Vallès Occidental

b) Votació telemàtica (via Internet)

Podeu participar ara mateix en la consulta, votant per Internet:

http://consultaeducacio.blogspot.com.es/2013/10/la-teva-opinio-importa.html

El capitalisme no dóna per més

El capitalismo no da para más

03 de octubre de 2013

4 comentarios

Escuchar

Publicado en Público.es el 2 de octubre de 2013

El llamado “cierre” del gobierno de Estados Unidos se puede interpretar y valorar de muchas formas pero creo que por encima de todo refleja que el capitalismo no da para más.

No estamos hablando de que un país arruinado de Africa disponga de una administración pública ínfima. No nos referimos ni siquiera a que una gran economía no esté en condiciones de financiar servicios básicos pero caros de salud o educación para toda su población: según la Oficina del Censo de Estados Unidos allí hay más de 46 millones de pobres y más o menos el mismo número de personas que no tiene asegurada la atención médica en caso de enfermedad, una de cada seis personas que pasan hambre, según Feeding America, y casi 700.000 personas sin ningún tipo de vivienda.

Es peor. Se trata de que la primera potencia mundial no puede pagar el día a día de las actividades elementales de su gobierno.

Es cierto que no es la primera vez que sucede, sino que  ha ocurrido ya 18 veces desde 1976 (la última en 1996), y que en realidad se trata de un vil chantaje político de los republicanos más extremistas porque han sido precisamente los republicanos quienes más deuda han generado en los últimos 35 años. Un estudio del  Center on Budget and Policy Priorities ha demostrado que el 55,8 % de la deuda actual la generaron los recortes fiscales, el coste de las guerras de Irak y Afganistan y los gastos de estímulo de G. Bush y el gasto militar y los recortes fiscales de Reagan, mientras que las políticas de Clinton y Obama solo han contribuido a generarla en un 28%.

Y la realidad es que detrás de esa medida no hay una razón fundada que obligue a recortar los gastos públicos.

Estados Unidos podría seguir financiando los servicios públicos a los que renuncia estos días no solo sin necesidad de recortar un solo dólar en gasto sino incluso aumentándolo para cubrir las necesidades de la población de menor renta.

Afirmar que hay que recortarlos para poder limitar los déficits y la deuda es una falacia que oculta la verdad de las cosas: son los gastos militares (que representan algo más del déficit total previsto para 2013) y, sobre todo, los recortes fiscales que se vienen realizando en los últimos treinta años para favorecer a los ricos y grandes empresas lo que realmente disparan su deuda pública.

Según un estudio de Ciudadanos por la Justicia Fiscal los recortes de financiación al sistema educativo de Estados Unidos fueron de 12.700 millones de dólares en 2012, más o menos la misma cantidad que han evadido anualmente en impuestos estatales de 2008 a 2010 las 265 mayores empresas del país (6 Facts About Hunger That Demonstrate the Shameful Excesses of American Capitalism). Y según esa misma organización 26 grandes empresas no pagaron impuestos entre 2008 y 2011 a pesar de haber registrado 205.000 millones de dólares de beneficios.

Según un informe de la Oficina de Presupuestos del Congreso de los Estados Unidos (The Distribution of Major Tax Expenditures in the Individual Income Tax System) los recortes fiscales que viene realizando el gobierno tienen un coste de 900.000 millones de dólares este año y por su causa se dejarán de ingresar 12 billones de dólares en los próximos diez años. Y si a esos recortes se añaden las ayudas fiscales a los ricos y lo que se pierde por la evasión de beneficios a los paraísos fiscales la merma anual de ingresos es de unos 2 billones de dólares.

Otro estudio de Deloitte Center for Financial Services calcula que la riqueza neta de las familias que disponen de más de 1 millón de dólares fue de 38,6 billones de dólares en 2011. Eso significa que con un mínimo impuesto del 2% sería más que suficiente para financiar el déficit previsto para 2013 y que solo con eso se recaudaría algo más de la mitad de lo que pagan cada años todos los norteamericanos en impuestos individuales.

La realidad no es que en Estados Unidos se realicen gastos públicos excesivos sino que se recortan impuestos a los ricos para privilegiarlos. Mientras que los impuestos sobre los beneficios empresariales representaban el 6% del PIB de Estados Unidos en los años cincuenta, ahora ni siquieran llegan al 2%. Entonces, por cada dólar que pagaba en impuesto un trabajador estadounidense, las empresas pagaban tres, pero ahora ahora solo 22 centavos (Five Tax Fallacies Invented by the 1%). Y mientras que en los últimos 20 años los beneficios empresariales se han multiplicado por cuatro, sus impuestos se han reducido a la mitad (In 20 Years Corporate Profits Are Up 4X and Their Taxes Have Fallen by 50%).

Lo que hay detrás de “cierre” del gobierno estadounidense es que el capitalismo ha llegado al paroxismo. No es que los ricos no quieran gobierno sino que lo quieren solo para él. Mantienen el ejército y mantienen las ayudas fiscales que van a ellos y los apoyos multimillonarias a los bancos y a las grandes empresas. Ese intervencionismo público no les disgusta ni quieren renunciar a financiarlo, aunque hacen todo lo que está en su mano para que los financien los demás, eso sí: en los últimos 20 años la proporción de impuestos pagados por los trabajadores se ha doblado.

Lo ricos, más o menos entre el 1 y el 10% de la población total, lo quiere todo, como demuestra que los beneficios de las empresas hayan crecido desde 2008 veinte veces más que los salarios (Corporate Profits Have Risen Almost 20 Times Faster Than Workers’ Incomes Since 2008) o que de 2009 a 2011 el 88% del crecimiento del ingreso en Estados Unidos fuese a beneficios empresariales y solo el 1% a salario de los trabajadores.

El capitalismo de nuestros días no da para más.

Todo lo que no sea aumentar el beneficio de los de arriba da completamente igual. El “cierre” del gobierno de Estados Unidos, por ejemplo, supone que el 96% del personal de la Agencia de Protección Medioambiental, el 69% del Departamento de Energía y el 97% de la NASA no acuda al trabajo y que, por tanto, se paralicen sus programas; que incluso el personal que repara carreteras y puentes tras inundaciones y desastres pueda dejar de trabajar y que prácticamente se hayan dejado las labores de supervisión pública de extracción de petróleo, gas o mineral (What the Shutdown Means For Energy and Environmental Programs).

No importa que se destroce a la sociedad, que se destruya el medio ambiente o que se debiliten fatalmente las instituciones. Solo interesa y preocupa concentrar hasta el extremo la riqueza y el poder político, mediático y militar en manos de unos pocos, como ha sido siempre pero ahora de manera mucho más exagerada porque lo cierto es que el capitalismo de nuestros días ha sido capaz de vencer cualquier resistencia al convertirse a su vez en una maquinaria gigantesca de generación de consenso y sumisión, y también de destrucción y aniquilamiento. No es casual que los mismos que defienden el cierre de colegios, hospitales museos públicos o parques nacionales sean los que financian sin límite las guerras genocidas, los ataques brutales a los derechos humanos, la tortura, el espionaje generalizado y el desmantelamiento de las democracias.

- See more at: http://juantorreslopez.com/impertinencias/el-capitalismo-no-da-para-mas/#sthash.Mg64Eods.dpuf

CCOO, els comptes clars

Us adjuntem el link a un trítpic explicatiu sobre el finançament i les despeses del nostre sindicat, perquè CCOO no amaga res.

Enllaç

Recollida aliments ONG Compartim

Ahir a la tarda els responsables de la ONG compartim de Terrassa, que treballa directament amb families de la nostra ciutat amb necessitats bàsiques no cobertes, van agrair la col. col·laboració i l´aportació de tots i totes les persones que han pogut fer algun tipus de donatiu, ja sigui monetari o en forma de productes.

Ens van demanar ajuda perquè la situació de les seves reserves els impedia seguir ajudant a les persones que pitjor ho estan passant, i com sempre tots vosaltres heu fet una gran tasca amb el vostre esforç solidari.

Com podeu veure, entre els tres centres de treball d´Unidesa, hem pogut reunir una quantitat de productes molt digne i útil sens dubte per ajudar a la part de la societat que no tenen la sort de poder contar amb una feina o un salari suficient.

Gràcies a tothom!

El Metall de Girona sí que arriba a un acord

EL METALL DE GIRONA SE SUMA AL CONSENS

S´assoleix un acord sobre els increments i revisions salarials fins al 2015


La Comissió Negociadora del Conveni del metall de Girona ens vam reunir ahir , 26 de setembre, i vam
assolir un acord amb el qual:
1. Ratifiquem i garantim la vigència del conveni provincial del metall fins al 31 de desembre de 2015.
2. Garantim l’ abonament íntegre del 5,3% de revisió de 2012 i increment de 2013 en quatre terminis,
que es farà efectiu en un 1,9% des de gener de 2013 i en un 1,13% a principis dels anys 2014, 2015
i 2016, fins a completar el 5,3%.
3. L’ abonament de la revisió s’ acompanyarà d’uns increments salarials del 0,6% per als anys 2014 i
2015, per la qual cosa l’increment total per a aquests anys serà de l’1,73%.
4. Mantenim la clàusula de revisió salarial en els termes establerts en els II Acords per l’Ocupació i la
Negociació Col·lectiva.
L’ acord signat entre la FI.CCOO.CA T , l’MCA-UGT i la patronal metal·lúrgica gironina, així com l’ acord amb
la patronal del metall tarragonina del passat 31 de juliol, normalitzen l’ aplicació dels convenis del metall
d’ ambdues províncies en l’ abonament del deute pendent i en la pròrroga del conveni fins al 31/ 12/ 2015.
Això significa mantenir la pau social en els respectius sectors industrials i ens permet centrar el treball en
matèria de negociació col·lectiva en la construcció del Conveni del metall de Catalunya.
Lamentablement, no podem parlar de situació de pau social i d’ absència de conflicte a les províncies de
Barcelona i de Lleida, on les patronals encara no han assumit la necessitat de tancar acords en els matei-xos termes que a Tarragona i Girona. D’ aquesta manera, l’ actitud patronal ens aboca al conflicte en els
sectors industrials del metall d’ aquestes províncies, molt especialment a Barcelona. La FI.CCOO.CA T man-tenim la campanya de mobilització dels metal·lúrgics i metal·lúrgiques de Barcelona i Lleida, on encara
no tenim garantit l’ abonament de la revisió salarial i dels increments salarials que han d’ acompanyar la
pròrroga dels convenis, i continuem amb la ronda d’ assemblees de delegats i delegades del metall a tots
els sindicats d’Indústria de Catalunya.
La propera setmana registrarem la demanda de conflicte col·lectiu contra les empreses dels sectors side-rometal·lúrgics de la província de Barcelona per l’incompliment dels acords de revisió salarial. També ini-ciarem les mobilitzacions dels treballadors i treballadores del metall per reivindicar els increments sala-rials per als anys 2013, 2014 i 2015 amb una primera concentració de delegats i delegades de la
FI.CCOO.CA T que realitzarem el pròxim 9 d’ octubre.

Les pensions també ens afecten

Companys i companyes

us adjuntem dos enllaços a on CCOO explica les seves propostes per millorar el finançament del sistema públic de pensions per evitar les contra-reformes que el govern del PP intenta i aconsegueix vendre com a inevitables i necessàries.

Tot i que molts i moltes de nosaltres pensem que encara queda molt llunyana la jubilació, i que per tant aquesta contra-reforma no ens afecta, hem de ser conscients que aquesta nova retallada que afecta directament a dia d´avui a 8 milions de pensionistes farà que d´aquí al 2027, els pensionistes deixin de rebre 60000 milions d´euros.

Calers que es destinen al consum, ja que la meitat de les pensions espanyoles estan per sota dels 700 euros, i per tant els seus beneficiaris cap capacitat d´estalvi.

Com ja imagineu si aquests calers no estan disponibles, la depressió del consum està garantitzada, i com a resultat la possiblitat de créixer econòmicament i crear llocs de treball.

No ens enganyen quan ens acusen d´insolidaris amb els joves perquè no volem reformar el sistema per fer-ho viable en el futur!
El que necessiten els joves avui per poder arribar algun dia a rebre una pensió es cotitzar, i aixó passa per crear ocupació. Mentre això no passi poden anar retallant les pensions tot el que vulguin, que mai podrem cobrar res si no tenim la possibilitat d´accedir al mercat laboral.

Aquesta es una altre peça del trencaclosques que el govern i els seus més de 40 reial decrets lleis, venen aplicant des que estan al poder per vuidar tot allò que és públic i cedir-ho al capital privat, que ho dessitja assedegat.

http://www.ccoo.es/csccoo/Inicio:520215--CCOO_presenta_una_propuesta_para_el_aumento_de_ingresos_del_sistema_publico_de_pensiones

http://www.ccoo.es/comunes/recursos/1/pub103403_Gaceta_Sindical_(Edicion_especial_n_169)__CCOO_presenta_una_propuesta_para_el_aumento_de_ingresos_del_sistema_publico_de_pensiones.pdf

Assemblea d´Indústria a Sabadell

Els companys delegats i delegades dels tres centres d´Unidesa van assistir el passat dimecres al matí                           l´assemblea convocada per la federació d´Indústria,  amb l´objectiu d´informar-se i coneixer de primera mà  l´estat actual de les negociacions amb la patronal del metall.

Us adjuntem la nota corresponent de l´acte

Assemblea d’Indústria del Vallès Occidental

S’ha celebrat l’Assemblea d’Indústria del Vallès Occidental amb les intervencions del seu secretari general Sebastián Bastida, el secretari general d’Indústria de Tarragona Jose A. Hernández i el secretari general d’Indústria de Catalunya Javier Pacheco.

Bastida ha fet una repassada a la situació actual de la comarca recordant als companys d’Alstom i el xantatge al qual estan sent sotmesos, al igual que els companys d’Estampaciones Sabadell. També ha volgut comentar la situació de l’afiliació a la comarca.

Hernández ha fet una crida a la mobilització i la conservació dels objectius assolits. Ha repassat molt coherentment la situació actual fent una lectura especial al tema dels conflictes col·lectius i la importància de les properes mobilitzacions.

Pacheco ha fet una repassada general tocant gairebé tots els temes d’actualitat referents al mon de la feina i en especial al sindicalisme. Ha recordat que no es pot parlar de sortida de la crisi quan al conjunt de l’estat encara hi ha més de sis milions d’aturats i tot a punta a que la xifra continuarà creixent. Ha fet menció a les mobilitzacions de les Illes Balears referent a l’ensenyament i com és el clar exemple de lluita que totes i tots hem d’admirar. Com la Marea Blanca lluita cada dia per defensar una sanitat pública de i per a totes i tots, ha recolzat la llibertat de les dones a decidir per elles mateixes i sobre el seu cos tocant el tema avortament, el conflicte de les pensions i en general ha fet un crit a l’orgull de sentir-se d’una organització com son les Comissions Obreres.

Com a punt fort ha tractat la situació actual del gremi a la comarca i com és més necessària que mai la militància i la força per a mantenir la situació actual i lluitar per les millores al conveni, endarreriments, ultraactivitat...

L’assemblea ha finalitzat amb una manifestació pels carrers de Sabadell.

Concentració del col.lectiu d´aturats/des +50 de Terrassa

Salvem les pensions

La patronal del metall no ens vol pagar

Hola de nou companys i companyes,

El dilluns a la tarda es va tornar a reunir la mesa negociadora del Conveni del metall de Barcelona, en la qual la patronal UPM va demostrar una vegada més la seva manca de voluntat per arribar a un acord, amb una proposta que sabia, des de bon principi, que no podem acceptar: congelació salarial per als propers 3 anys, i pagament del deute pendent de 2012 a partir de 2014, en 4 terminis, fins al 2017.

Lamentem l'actitud bel·ligerant de la patronal, que ens aboca de nou al conflicte jurídic i laboral al sector del metall de la província de Barcelona. En els propers dies presentarem una demanda de conflicte col·lectiu per l'incompliment patronal dels acords de revisió salarial de març de 2012, i estem preparant una concentració conjunta de delegats i delegades per a principis d'octubre. 

Nota informativa

Una independència per als de baix

Catalunya, una independència per als de baix

Esther Vivas | Público

Milers de persones van sortir ahir al carrer a tot Catalunya, es calcula que un milió i mig, en una cadena humana que va unir el país de nord a sud, en un recorregut de 400 km, per carreteres, places, ponts, carrers…, per cridar alt i fort: “Independència!”. La Assamblea Nacional Catalana (ANC) portava mesos preparant una acció, que ha desbordat el marc polític institucional. La gent, com s’ha vist en declaracions, fotografies, xarxes socials…, ha sentit que escrivia part de la nostra història col·lectiva.

Alguns diran que si el pes del Govern català en l’organització de l’esdeveniment, de si tal o qual partit. Els vincles de CiU i ERC amb l’ANC són reals i, sovint, més estrets del que haurien de ser. Però això no treu que la gran majoria dels que ahir van participar a La Via Catalana cap a la Independència ho van fer perquè volen decidir sobre el futur de Catalunya, perquè la veu del poble català ha estat callada a cop de sentència del Tribunal Constitucional, i molts són conscients que sense mobilització social res s’ aconseguirà.

Però no només el crit d’Independència” s’ha deixat sentir en el transcurs de la cadena, milers de persones han envoltat edificis emblemàtics com l’Hospital Josep Trueta a Girona, l’escola Progrés i l’institut La Llauna a Badalona o La Caixa a Barcelona per exigir no només una “Catalunya lliure” sinó una Catalunya lliure, també, de lladres, retallades, repressió i deutes il·legítims. Independència sí! Però independència de totes les polítiques que ens oprimeixen i fan cada dia més pobres. La independència no és una fórmula màgica que tot ho soluciona, com molts intenten vendre. Pot ser una closca buida si no implica trencar amb les imposicions del capital financer i el pagament del deute.

No es tracta de canviar el Sr. Mariano Rajoy pel Sr. Artur Mas ni el BBVA per La Caixa ni el cas Gürtel pel cas de les ITV ni el Sr. Amancio Ortega pel Sr. Antoni Brufau ni la policia nacional pels mossos d’esquadra. No ens enganyem. No es retalla menys ni es desnona menys ni es roba menys ni es precaritza menys ni es reprimeix menys en català. La independència ha de ser una oportunitat per decidir sobre tot i per fer fora, definitivament, als que ens han robat per sobre de les nostres possibilitats. Una oportunitat per endegar un veritable procés constituent des de baix, per discutir quin model de país i societat volem. Un procés que pugui ser utilitzat, a més, com a palanca fora de Catalunya per enfonsar al règim sorgit de la Transició, donant lloc a d’altres processos constituents a la resta de l’Estat.

El president Mas ens diu avui que consulta sí, ahir que consulta no i que eleccions plebiscitàries sí, abans d’ahir que consulta sí o sí i demà… qui sap què ens dirà. Portar la independència i el dret a decidir fins a les seves últimes conseqüències implica desobeir a lleis i a Constitucions injustes. Les mateixes que confronten els que ocupen pisos buits, bancs, escoles, hospitals, supermercats i, també, els qui es neguen a pagar els peatges. La legalitat institucional s’enfronta a la legitimitat del carrer i als drets, inalienables, dels pobles. Legalitat que els defensors de la “Llei i l’ordre” a Catalunya no estan disposats a trencar.

Hi ha tres elements clau, al meu entendre, si volem avançar cap a una independència per als de baix. Primer, la independència, el dret a decidir, una consulta pel 2014, només serà possible amb la mobilització social per a mantenir la pressió sobre el govern català i espanyol. La manifestació d’ahir va ser, precisament, un pas en aquesta direcció. Milers de persones es van fer sentir, desbordant, parcialment, la dinàmica partidista i institucional. Segon, un país inclusiu, de tots, només serà possible si tenim en compte als silenciats, als oprimits, als invisibles, als “ningú”. No es tracta de construir la Catalunya dels guanyadors sinó la dels perdedors, la dels que només pateixen retallades i reducció de drets. La Catalunya dels immigrants, dels joves, dels aturats, dels sense sostre, de les dones. La Catalunya dels que parlen català, però també castellà, àrab, urdú… El gran repte és sumar a tota aquesta pluralitat, diferència, a la Catalunya del demà, aquesta República Catalana del 99%, tan sobirana com amiga dels pobles veïns. I tercer lloc, que ningú es faci il·lusions, mai serem lliures en mans de qui ven nostre país al millor postor, ja siguin magnats del joc, bancs o mercats estrangers. La independència i la llibertat només seran possibles sense condicionants polítics ni econòmics. De nosaltres depèn.