Companyes i Companys
L´acord al qual sindicats i patronal del metall van arribar l´any passat referent a l´augment
de sou que marcava el conveni, va establir que, tot i que les taules signades reflectien,
segons la categoria professional, un augment d´entre un 4 a un 5 % per l´any 2012,
s´acordava, per tal de desbloquejar la negativa de la patronal a fer-lo
efectiu, una pujada del 2%, i s’endeutava per aquest any 2013 la diferència, tenint
com a referencia la dada real de l´ IPC. Una vegada conegut aquest ( 2.9%) l´augment compromès
per aquest any 2013 es situa entorn al 2.3- 2.5%.
La vigència del conveni del metall de la província de Barcelona,
el qual ens regeix, va acabar al desembre de 2012. La reforma laboral elimina
la prevalença dels convenis provincials i té com a principal objectiu establir
majoritàriament els convenis d´empresa, amb la dificultat i la pèrdua de
condicions laborals que això suposa, al traslladar la negociació a l´entorn de
cada empresa. Degut a aquesta situació, les direccions sindicals han emplaçat,
tal i com us vam informar recentment, a la patronal del metall a una taula de
negociació per establir un conveni a
nivell autonòmic que serveixi de base i sigui la referencia de mínims sectorial.
La idea és que aquest conveni sigui la regulació mínima del sector i
s’estableixi com a dret supletori dels conveni i pactes d’empresa. Durant el
procés de negociació s’intentarà mantenir les regulacions actuals, per tal que
cap treballadors perdi condicions laborals.
Hem de tenir en compte que al setembre acaba
l´ultraactivitat del conveni (període de vigència d´un conveni caducat fins que
es signa el següent). La reforma laboral, que PP i CIU van imposar ha reduït a
1 any aquest temps de marge. Això vol
dir que si al setembre no s´ha pactat cap conveni autonòmic, passarem a perdre
totes les condicions laborals i salarials del conveni del metall, i haurem de
negociar directament amb l´empresa, partint de les condicions mínimes que marca
l´estatut dels treballadors, perquè us feu una idea, el punt de partida en
quant a salari es el salari mínim interprofessional.
La patronal ho te clar, esperar, no aplicant els augments
als que es van comprometre, i despenjar-se del conveni al·legant pèrdues o
baixada de facturació.
Nosaltres, com a treballadors i treballadores d´UNIDESA
també ho hem de tenir clar, i hem de pressionar amb la força que ens dona una
afiliació potent i una plantilla que ha demostrat que es mobilitza quan cal i
que paralitza l´activitat si fa falta per no perdre allò que ens pertany: drets
laborals i salarials. Ens juguem molt i hem de sumar esforços i actuacions
conjuntes amb els milers de companys i companyes d´Industria.