NOTA INFORMATIVA
CONVENI DEL METALL DE CATALUNYA
10 d’abril de 2013
Si és per la crisi, negociació col·lectiva. Si és per oportunisme ideològic, conflicte laboral i social a la indústria catalana.
El passat 4 de març, els delegats i delegades del sector del metall de CCOO i UGT ens vam concentrar davant la seu de la patronal Foment del Treball, a Barcelona, per exigir el desbloqueig de la negociació col·lectiva als sectors del metall a Catalunya, és a dir, per exigir que s’asseguessin a la mesa del Conveni del metall deCatalunya amb actitud negociadora i apliquessin els increments salarials dels convenis provincials del metall, que també mantenen bloquejats. Des de llavors, estem incrementant la nostra mobilització, amb
diferents assemblees i concentracions a tot el territori català, i hem sol·licitat la implicació de l’Administració, ja que aquest bloqueig de la negociació col·lectiva, més que un conflicte laboral, s’està constituint en conflicte social, ja que la negociació col·lectiva als sectors del metall dóna cobertura a més de 250.000 treballadors i treballadores.
Fruit d’aquesta mobilització, s’ha convocat una reunió de totes les meses de negociació obertes als nostres sectors a Catalunya per a la setmana que ve: el 15 d’abril les dels convenis de Catalunya i de
Barcelona, el 17 d’abril la de Tarragona i el 18 d’abril la de Lleida. La reunió cabdal que ha d’aclarir l’escenari de la negociació col·lectiva del metall a Catalunya és la primera, la de la comissió negociadora del
Conveni del metall de Catalunya, de la qual us mantindrem puntualment informats.
La FI.CCOO.CAT hem explicat i debatut la nostra proposta en les diferents assemblees convocades, una proposta que és perfectament assumible per les patronals, si el que volen és trobar en la negociació col·lectiva una eina per superar en millors condicions la difícil situació industrial. Al contrari, si un cop escoltada la nostra proposta de Conveni del metall de Catalunya, la patronal continua bloquejant la negociació d’aquest marc nacional de relacions laborals al sector del metall, entendrem que el que persegueix realment ésaprofitar l’oportunitat que li dóna la reforma laboral per deixar-nos sense convenis del metall a les províncies de Lleida, Barcelona i Tarragona, entre juliol i setembre, aprofitant la finalització de la ultraactivitat dels convenis referits. Això significaria enviar-nos a discutir sobre la base de l’Estatut dels treballadors i llençar a la brossa el treball realitzat durant més de 35 anys de negociació col·lectiva en democràcia.
No ens estem jugant un increment d’un percentatge tal o qual, tampoc ens estem jugant una reducció de
jornada de més o menys hores, sinó que estan posant en escac els convenis tal com els coneixem i ens
volen deixar sense una cobertura sectorial digna i legalment forta, que és el patrimoni que els obrers i les
obreres del metall hem construït durant 35 anys.
Mentre no aconseguim la normalització de la negociació del Conveni del metall de Catalunya i dels increments salarials, insistirem en la necessitat de continuar informant els companys i companyes i mantenir la
tensió a les empreses metal·lúrgiques perquè siguin conscients del que realment està en joc i de la necessitat d’implicar-nos en l’èxit de la intensa mobilització sectorial que estem preparant per al mes de maig.
Construïm la Catalunya dels treballadors i treballadores de la indústria!
