miércoles, 24 de abril de 2013
28 Abril Jornada de lluita contra els pressupostos antisocials
Juntes podem!
Aturem els pressupostos antisocials!
Amigues, amics...
Un cop més, som milers i milers de persones omplint els carrers de Barcelona. Avui, la
nostra marxa arbora molts colors. Però tots evoquen un mateix anhel de justícia social i
dignitat. Sindicats, plataformes unitàries, moviments, entitats veïnals, col·lectius diversos,
ciutadanes i ciutadans... ens hem aplegat per dir que no podem seguir així; però que, juntes,
podem canviar les coses!
Vet aquí que el Parlament de Catalunya debatrà, d’aquí uns dies, els Pressupostos del
2013. Ho farà davant d’un país sacsejat pels efectes d’una crisi devastadora i unes polítiques
d’austeritat – gestades a Brussel·les i a Madrid, però també a la Plaça de Sant Jaume - que han
malmès els fonaments del nostre model social. Prop de 900.000 persones volen treballar i no
poden perquè no hi ha feina. A hores d’ara, gairebé un terç de la població es troba en situació
de pobresa. La meitat de les famílies en risc d’exclusió se sostenen sobre l’esforç de dones
soles. Desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer, talls d’aigua i de corrent,
esdevenen quotidians. Les desigualtats creixen i la nostra societat és més a prop que mai de
patir una profunda fractura.
El debat sobre els pressupostos no va de xifres inabastables; va de persones, va de
les nostres condicions de vida. Es tracta de saber si les mateixes elits financeres i empresarials,
les mateixes famílies adinerades de tota la vida – una ínfima, però molt influent minoria –
seguiran acumulant riquesa a costa dels nostres drets. Sembla ser que la controvèrsia entre el
govern de Rajoy i la Generalitat rau en el marge de dèficit que l’Estat autoritzarà als comptes
autonòmics. Val a dir, si la retallada de la despesa social serà de 4.400 milions d’euros... o si
“només” representarà la meitat d’aquesta xifra.
Bé, doncs... Avui som aquí, ben a prop del Parlament, per dir-ho sense embuts: cap
d’aquests escenaris és acceptable, cap. Ja n’hi ha prou! No només es tracta d’aturar les
retallades que planen sobre sanitat i educació, sobre la cultura i sobre els mitjans de
comunicació públics, sobre les prestacions socials o la funció pública, sobre les polítiques de
cooperació... sinó que és urgent revertir les mesures restrictives d’aquests últims anys,
preservar el bé comú i el territori, endegar un nou desenvolupament al servei de les
persones...
Nosaltres també sabem comptar. Enguany, el servei del deute financer de la
Generalitat depassarà els 2.300 milions d’euros. I és que els bancs, molts d’ells rescatats amb
els diners dels nostres impostos, obtenen liquiditat del Banc Central Europeu a l’1 %... i
financen les administracions públiques a interessos molt més elevats - com és el cas de la
Generalitat, que el 2011 va pagar un tipus mig del 5’18 %. Ja és hora de discutir la legitimitat
d’aquest deute, de decidir què és just pagar, quan i com convé fer-ho... i de denunciar allò
que és usura.Sabem comptar i tenim memòria: a l’estiu de 2011, d’esquenes al poble i amb el
suport dels nostres actuals governants, fou aprovada una reforma constitucional que donava
prioritat al pagament del deute financer per damunt de qualsevol altra partida pressupostària.
Avui som aquí per dir que les nostres vides valen més que els rèdits dels especuladors!
Estem fartes de sentir que no hi ha diners, que no hi ha alternatives i que tot plegat
és una mena de fatalitat bíblica. No. El que s’ha ensorrat és un model econòmic paràsit,
depredador i insostenible. I els seus beneficiaris volen que en seguim pagant les despeses.
Enguany, els interessos de les obres avançades per les grans constructores – com ara els
“peatges a l’ombra” – representaran més de 1.000 milions d’euros. Aquestes partides també
són prioritàries?
Però, no només som lluny de recaptar els impostos que caldria entre la minoria
benestant, sinó que el frau fiscal estimat a Catalunya s’eleva a 16.000 milions d’euros.
Quants llits d’hospital tancats representa tot plegat? Quantes beques universitàries? Quantes
ajudes socials o quantes inversions? Quantes empreses públiques, privatitzades a bon preu per
als amics del govern, en nom de la imperiosa necessitat d’eixugar el dèficit? I tant que hi ha
diners! El que manca és la voluntat política d’anar a buscar-los allí on són. Cal acabar amb el
frau fiscal, recuperar l’impost de successions, fer que pagui més qui més té!
D’això va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les necessitats de la
majoria social i els privilegis d’uns pocs. Ells en tenen prou de despenjar un telèfon, reservar
un seient en un consell d’administració a un antic governant o fer un generós donatiu de
campanya per pesar sobre la conducció del país. Nosaltres, per contra, hem de sortir al carrer
a centenars de milers, fins i tot a milions de ciutadanes i ciutadans, per fer-nos escoltar. Hem
de muntar vagues generals; hem d’organitzar protestes a les empreses per defensar els llocs
de treball... i, a sobre, patir violències policials, com li va passar a l’Ester Quintana. Hem
d’aturar desnonaments a peu de carrer, com ho fa la PAH, rebent insults, multes i garrotades...
La democràcia formal, les seves institucions, segrestades pels mercats financers, es tenyeixen
d’autoritarisme.
Companyes, companys...
Avui han confluït moltes marees. Allí, mestres, pares i mares d’alumnes, canalla... en
defensa d’una educació pública i de qualitat – la que pateix retallades mentre es mantenen
concerts amb escoles religioses que segreguen nens i nenes. Bates blanques per tot arreu
reivindicant una sanitat que constitueix una conquesta i que pretenen desballestar per muntar
negocis privats. Treballadores i treballadors de la funció pública i d’empreses públiques,
estudiants... Però igualment veïnes i veïns dels barris, activistes dels més diversos moviments
socials, sindicalistes de tots els sectors, pensionistes, gent del món de la cultura i la cooperació,
persones aturades, jovent condemnat a la precarietat... Dones, que avui heu encapçalat la
nostra manifestació, palesant la violència que significa l’austeritat per als col·lectius més
desprotegits i que, vosaltres sí, ens representeu...Aquí hi ha la societat civil. No pas aquella que es reuneix al Cercle Eqüestre, que té comptes en paradisos fiscals i amistats amb la Corona. No, aquí està la ciutadania. La que té dret a decidir i vol decidir. El futur de Catalunya com a nació i el model de país que volem
construir. Perquè ambdues coses són indestriables. No acceptem que els nostres drets siguin
moneda de canvi, ni tampoc que la llibertat del nostre poble sigui restringida. Som gent
assenyada, no pas com els bojos cobdiciosos que ens condueixen al desastre. Per això ho
volem tot i ho volem alhora. Volem una Catalunya social. Perquè, decidim el que decidim en
una futura consulta, serà impossible bastir cap projecte democràtic sobre la base d’un país
atomitzat, desmoralitzat i aclaparat per la misèria. I volem la plenitud de la llibertat perquè no
podem defensar l’Estat social sense democràcia, sense recuperar-la, regenerar-la i eixamplar-la
de manera realment participativa.
Estem aquí per rebutjar els pressupostos antisocials que s’estan anunciant i el
xantatge que ens estan fent al seu voltant. No acceptem cap retallada en educació, sanitat,
prestacions socials... No admetem reduccions de llocs de treball, pèrdues salarials,
desregulacions i deteriorament de les condicions laborals... No admetem l’espoli de les
empreses i serveis públics. No admetem la pobresa, les desigualtats, ni la destrucció del nostre
entorn a còpia de fracking, privatitzacions de l’espai públic o projectes de l’estil d’Eurovegas .
No volem ser una maquila del sud d’Europa!
Hi ha un altre camí possible. Un camí que passa per plantar cara: a Madrid, i als dictats
de la troika, sí. Però igualment als poders financers, als lobbys i als grans rendistes de casa
nostra. És una alternativa que passa per l’auditoria i la reestructuració del deute, per la
instauració d’una tributació progressiva, per la lluita contra el frau fiscal i la corrupció... Només
sobre aquesta base serà possible mantenir l’Estat del benestar, desenvolupar polítiques actives
d’ocupació, promoure l’habitatge social, afavorir el cooperativisme, impulsar una economia
agrícola i industrial sostenible i respectuosa amb el medi ambient...
Amigues i amics...
Tenim força raons per no confiar en la bona disposició del Govern, ni en la gosadia
d’aquest Parlament. No faltarà qui us dirà que, en aquestes condicions, no hi ha res a fer. No
els escolteu. La gent de més edat recorda que Franco va morir al llit, però la seva dictadura va
morir al carrer. Els més joves ja heu vist un 11 de Setembre que ha remogut les plaques
tectòniques del règim heretat de la transició. Fins i tot l’actual configuració de forces polítiques
porta la petja de l’última vaga general. Des d’una mobilització social sostinguda podem canviar
moltes coses, generar alternatives, modificar profundament el panorama polític, permetre el
sorgiment de nous subjectes... Aquesta lluita només fa que començar. Tornarem. Els
pressupostos del 2013 no seran un tràmit, ni un arranjament a esquenes del poble. Tornarem.
La primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes podem. Això
no és un eslògan per concloure una manifestació: és una presa de consciència. No hem vingut
a fer retòrica, sinó a escriure la nostra pròpia història, a prendre en mà el nostre destí.
Aturarem els pressupostos antisocials!
Coratge! La dignitat vencerà! Juntes podem!
La nova tisorada del Govern amenaça amb desmantellar els mitjans públics a Catalunya
Secció: Economia - Laboral - Societat - Cultura
La nova tisorada del
Govern amenaça amb desmantellar els mitjans públics a Catalunya
CCOO vol alertar davant del pla que la
Generalitat està duent a terme per canviar el model en els mitjans de
comunicació audiovisuals de Catalunya, orquestrat pel Departament de
Presidència que encapçala el conseller Francesc Homs. En les últimes setmanes
aquest pla es va concretant: la Direcció de la CCMA (que agrupa TV3 i Catalunya
Ràdio) ha anunciat el tancament d'un seguit de corresponsalies de TV3 primer i
de Catalunya Ràdio després, amb l'acomiadament de tots els corresponsals que
fins ara desenvolupaven aquesta feina i la seva substitució per un trasllat
molt insuficient de persones de la plantilla.
El Consell de Govern de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat un avantprojecte de
pressupostos per a 2013 amb una reducció del 17% de l'aportació de la
Generalitat i amb una reducció del 18% del capítol de sous i salaris.
Paral·lelament, la CCMA ha signat uns convenis per a la cobertura de la informació
local i territorial amb La Xarxa (ens sorgit de la fusió de COM Ràdio i la XAL,
que agrupa emissores locals i de la Diputació de Barcelona) i amb l'ACN
(Agència Catalana de Notícies). Les Direccions de l'ACN i de La Xarxa han
anunciat també als representants dels seus treballadors propostes amenaçadores
de greus retallades salarials i de nous acomiadaments.
Tots els mitjans públics de
comunicació han patit retallades any rere any però segueixen sent tossudament
líders d'audiència. L'ACN ha obtingut el reconeixement de la seva utilitat per
la unanimitat de tots els grups del Parlament a través de l'aprovació d'una
moció sobre el model i futur de la CCMA, l'11 d'abril passat.
Tampoc no hem d'oblidar que a la
Corporació de RTVE, les amenaces d'un nou ERO són insistents, a més de les
retallades plantejades a la negociació del nou conveni. Televisions locals com
BTV sembla que tampoc no se n'escapen d'un possible canvi de model.
QUI GUANYA I QUI PERD AMB AQUEST NOU
MODEL?
El govern de la Generalitat, les
Direccions de la CCMA, de l'ACN i de La Xarxa argumenten la manca de recursos
econòmics a causa de la crisi per justificar aquestes noves retallades de
pressupost que se sumen a les ja practicades els anys anteriors. Fer recaure
una rebaixa de pressupost de manera tan brutal sobre els treballadors, els seus
salaris i condicions laborals i, finalment, en la pèrdua de llocs de treball va
contra la concepció del servei públic a la ciutadania.
La precarització del sector públic
dels mitjans de comunicació afebleix la qualitat democràtica del país, priva
d'informació veraç i plural als ciutadans i afavoreix que els continguts
informatius quedin en mans de grups privats amb interessos privats. Una lesió
fonda als mitjans públics de comunicació és una ferida molt greu al debat
democràtic i un perjudici irreparable a les estructures d'Estat.
Tenir uns treballadors molt amenaçats
contribueix al seu interès d'aprofundir en la
"regovernamentalització" d'uns mitjans de comunicació que, a través
de les lleis audiovisuals impulsades en l'etapa anterior, havien començat a
caminar per vies més plurals i independents.
Els guanys, doncs, d'aquesta crisi
se'ls volen endur el Govern i els grups de comunicació privats. Guanys polítics
i econòmics. Les pèrdues, per als treballadors i per als ciutadans.
COM FER FRONT A AQUESTA NOVA
DESTRALADA?
En primer lloc, la responsabilitat de
la retallada recau en el Govern i en la connivència de les Direccions dels
mitjans, que exerceixen de capdavanters de la retallada.
Hi ha el perill que CiU i els seus
aliats tinguin un control total de l'univers comunicatiu públic de Catalunya,
en unir les estructures de la Generalitat i del món local amb la Diputació de
Barcelona. El perill de passar a un concepte de pensament polític-social únic
és imminent, i podem caure en una vella administració de partit majoritari
quasi únic. Davant l'opció política independentista/sobiranista, corren el risc
de fer una estructura comunicativa de tipus estatalista-totalitari si mermen la
pluralitat informativa.
Cal intensificar la mobilització dels
treballadors i teixir lligams de complicitat i coordinació entre les diferents
empreses i amb la societat per a una resposta conjunta.
O el govern de la Generalitat i les
Direccions retiren els seus projectes i els substitueixen per una negociació
col·lectiva que garanteixi el futur dels mitjans audiovisuals públics de
Catalunya, dels llocs de treball i les condicions laborals dignes, o el
conflicte en el sector serà profund, llarg i sacsejarà la societat de
Catalunya.
Davant d'aquest panorama, reclamem:
a) Una forta defensa dels serveis
públics, del seu model i, per tant, dels recursos necessaris per mantenir-los,
tant a nivell pressupostari com de plantilles.
b) Tornar a desgovernamentalitzar els
mitjans públics i que aquest pas es faci evident.
c) Responsabilitat política dels qui
governen per mantenir una democràcia plural i representativa on càpiguen totes
les opinions.
d) No especular amb els mitjans de
comunicació, ja que el seus continguts (informatius i no estrictament
informatius) influeixen a molts i amb profunditat a les persones.
e) Explorar alternatives comptant amb
l'opinió dels treballadors, com ara la cogestió del servei públic, i reforçar
la presència de la ciutadania a través de l'accés als òrgans de decisió dels
mitjans.
Les autoritats han d'assumir el
compromís de donar respostes al mitjans públics, que estan en fase de dura
negociació de convenis i mesures laborals. Unes respostes que han de ser
justes, assumibles en temps de crisi i que permetin la continuïtat dels
mitjans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)