martes, 22 de septiembre de 2015

Declaració de CCOO de Catalunya davant les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació sobre els secretaris generals de CCOO i UGT d’Espanya en relació a Catalunya

Visita el web de CCOO de Catalunya: www.ccoo.cat


Declaració de CCOO de Catalunya davant les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació sobre els secretaris generals de CCOO i UGT d’Espanya en relació a Catalunya
Davant les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació sobre els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, en relació a Catalunya, CCOO de Catalunya vol recordar que és una confederació (Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya) amb estatuts propis i amb veu pròpia.
En aquest sentit volem manifestar el nostre total compromís amb el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya i el total respecte a totes les opcions polítiques que es presenten a les eleccions del proper 27 de setembre, tal i com consta a la resolució aprovada en el nostre darrer congrés.
Tanmateix, CCOO de Catalunya vol manifestar el rebuig a les ingerències que en forma de por i amenaces volen condicionar el lliure debat i decisió del poble de Catalunya.

CCOO de Catalunya
21 de setembre de 2015




Declaración de CCOO de Cataluña ante las informaciones aparecidas en los medios sobre los secretarios generales de CCOO y UGT de España en relación a Cataluña

Ante las informaciones aparecidas en los medios de comunicación sobre los secretarios generales de CCOO y UGT, Ignacio Fernández Toxo y Cándido Méndez, en relación en Cataluña, CCOO de Cataluña quiere recordar que es una confederación (Confederación Sindical de la Comisión Obrera Nacional de Cataluña) con estatutos propios y con voz propia.
En este sentido queremos manifestar nuestro total compromiso con el derecho a decidir de la ciudadanía de Cataluña y el total respecto a todas las opciones políticas que se presentan a las elecciones del próximo 27 de septiembre, tal y cómo consta a la resolución aprobada en nuestro último congreso.
Aun así, CCOO de Cataluña quiere manifestar el rechazo a las injerencias que en forma de miedo y amenazas quieren condicionar el libre debate y decisión del pueblo de Cataluña.

CCOO de Cataluña
21 de septiembre de 2015

miércoles, 22 de julio de 2015

La Plataforma Estatal por la Escuela Pública exige la paralización de la LOMCE

La Plataforma Estatal por la Escuela Pública, de la que forma parte CCOO, pide al Gobierno que sea consecuente con la posición mayoritaria de los Ejecutivos Autonómicos y frene la reforma educativa
21/07/2015.
La Plataforma Estatal por la Escuela Pública ha reiterado en numerosas ocasiones que la LOMCE es una Ley nefasta que debe ser derogada de forma inmediata. El Gobierno del Estado, apoyado únicamente en su mayoría absoluta, impuso la contrarreforma e intenta ponerla en marcha de forma acelerada para intentar concluir su implantación antes de que otro Gobierno pueda derogarla, señal inequívoca que actúa deliberadamente en solitario y contra todos los demás.
Desde su aprobación, el Ministerio de Educación, con el señor Wert y su equipo al frente, realizaron todos los pasos necesarios para concluir lo antes posible la implantación de la LOMCE, apoyándose en que la mayoría de los Gobiernos Autonómicos tenían el mismo color político que el Gobierno del Estado y que estos seguirían las instrucciones que diera el Partido Popular, que es el partido que sustenta todo este enjambre de imposición legislativa.
Sin embargo, las pasadas elecciones autonómicas y municipales han modificado la realidad política y la mayoría de los Gobiernos Autonómicos han cambiado de manos y, con ello, de orientación política. El resultado demuestra que la ciudadanía rechaza mayoritariamente las políticas que se han practicado en los últimos años, los recortes que hemos sufrido y la LOMCE.
En este momento, sólo dos de las Comunidades Autónomas que han aprobado los Decretos de currículo que deben implantarse en el próximo curso escolar, es seguro que lo harán: Madrid y Castilla y León. Incluso esta última lo hace manteniendo serias discrepancias con la LOMCE.
Ante este panorama, la Plataforma Estatal por la Escuela Pública vuelve a demandar la derogación de la LOMCE y exige al Ministerio de Educación que paralice una Ley que nunca debió ser aprobada, paralización que debe extenderse hasta que la misma sea derogada por el nuevo Gobierno de surja de las urnas en las próximas elecciones generales.

Política, polítics i els problemes de la gent

Per Joan Carles Gallego Herrera



Fa pocs dies hem conegut la proposta per combatre la precarietat laboral en l’àmbit municipal presentada per CCOO de Catalunya. Es proposa crear una taula de concertació social per abordar la gestió directa dels serveis externalitzats, la contractació pública de serveis i l’establiment d’un salari mínim interprofessional (SMI) de ciutat. Es pretén que l’acció política dels governs municipals empenyi a l’alça els estàndards mínims de qualitat, seguretat, estabilitat i salaris, per incidir, així, en el mercat de treball local i combatre l’enorme precarietat existent i la pobresa i desigualtat derivades d’aquestes situacions. És una proposta que coincideix amb parts dels programes presentats per algunes forces polítiques a les passades eleccions municipals i que pot evidenciar que és possible fer política i acció de govern per millorar la vida de les persones i els entorns socials i territorials.
Sens dubte, és una oportunitat per canviar les coses. La contractació pública de serveis que realitzen les administracions pot incidir a fer complir els convenis sectorials, promoure l’estabilitat de l’ocupació i garantir la subrogació, controlar les subcontractacions, les bones pràctiques i la responsabilitat social i ambiental de les empreses licitadores. Establir un salari mínim de ciutat que compleixi l’establert en les convencions internacionals, el 60% del salari mitjà (uns 1.100 € per a l’àmbit metropolità de Barcelona), i que permeti a qualsevol persona viure dignament. Si els salaris i les condicions de treball han baixat a causa de la intervenció dels governs (contrareformes laborals, atac a la capacitat d’intervenció de les organitzacions sindicals dels  treballadors, retallades en protecció social...), la millora ha de venir impulsada per un canvi en l’acció de les polítiques públiques i el reforçament de la capacitat d’intervenció sindical.
Sabem que la millora de les condicions de treball i salarials, la protecció social i la provisió dels serveis públics d’educació, salut i atenció social són elements d’estímul de l’activitat i del desenvolupament econòmic i de la justícia social. Quan estem vivint en una situació de clara emergència social, on l’atur, la pobresa i la precarietat estan instal·lades, i la lenta i escassa recuperació no es tradueix en termes d’ocupació ni de qualitat, cal actuar. Aquesta realitat no és fruit d’un pur fatalisme, sinó conseqüència d’unes polítiques que han optat per eliminar drets laborals i socials i per retallar la despesa pública i la inversió. Per això, ara que tenim davant un cicle electoral, s’han d’abordar els problemes materials de la gent, els que urgeixen, amb propostes d’acció política, de gestió pública i de mesures de govern.
Correm el perill d’oblidar que la raó de les eleccions és donar resposta a les necessitats de la gent. Els debats sobre una llista o moltes llistes, polítics o no polítics, o qui encapçala la llista, poden convertir la política i les eleccions en un exercici de màrqueting, ple de propostes estètiques i formulacions apolítiques i equidistants, que buiden de contingut democràtic el mateix procés electoral. Si el centre de la política és la gent, els debats s’han de centrar en aquelles propostes polítiques que ens permetin optar per quina acció de govern volem que s’implementi l'endemà de les eleccions per respondre als problemes quotidians.  
Són els problemes de fons de la ciutadania els que han d’orientar les forces polítiques a definir les estratègies i propostes, per tal que aquella pugui optar i votar l’orientació i el sentit que considera més adient. La relació Catalunya-Espanya és un problema polític real i sabem que una o altra composició del Parlament pot reforçar una o altra posició en la gestió del conflicte i en una possible negociació. També ho és, però, que un espai fortde confluència política pot plantejar un canvi radical a les polítiques neoliberals, llargament instal·lades en el nostre país i fortament reforçades per les institucions europees. En qualsevol cas, el que no es pot obviar és que estem immersos en una situació d’emergència social i necessitem poder decidir entre programes que defineixin les estratègies per abordar-la.
La política ha d’assumir la seva raó de ser, articulant la participació social per determinar les accions i mesures polítiques concretes que transformin la realitat. Per això cal política forta, polítics compromesos i polítiques clares. I uns debats en què es rendeixin comptes del que s'ha fet aquests anys i es facin propostes del que es farà l'endemà de ser elegits. 

miércoles, 1 de julio de 2015

III Marxa per una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtats

La III Marxa per una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtats arriba al nostre territori del dia 6 al 9 de juliol del 2015.



En el seu manifest, la III Marxa posa l’accent en les següents reivindicacions:   



— Derogació de la reforma laboral
— Renda garantida de ciutadania
— Revaloració de les pensions
— Reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals sense reducció de salari
— Anul·lació de la pobresa energètica




La III Marxa és una iniciativa del Fòrum contra la Pobresa, que compta amb la participació i el suport de CCOO. 

T'esperem!!!


jueves, 25 de junio de 2015

Cap a l'esquerra, a la igualtat


Per Joan Carles Gallego Herrera




Les recents eleccions municipals i autonòmiques mostren, en general, un gir a l’esquerra. Una tendència que, si es manté, pot conduir a un canvi en la política espanyola i catalana. Una esquerra que incorpora també components nous, que s’han anat construint al llarg d’aquests anys al caliu dels moviments socials i sindicals que aquests anys han organitzat les lluites per confrontar els atacs als drets socials i laborals imposats pels governs. Des de les diverses iniciatives legislatives populars (ILP) fins a les vagues generals, manifestacions, concentracions i accions de protesta, s’ha anat creant una àmplia consciència social contrària a les polítiques neoliberals, basades en l’austeritat sense estímuls i la retallada de drets laborals i socials. Mobilitzacions diverses, en formats d’organització i convocatòria, han servit perquè amplis sectors socials passin de la resignació a la resistència, d’una posició defensiva a plantejar alternatives, i, ara, votin el rebuig a unes polítiques inútils i absurdes, injustes amb les persones, que avui són més pobres i més desiguals.
Durant molt de temps se’ns ha dit que la divisió dreta/esquerra està superada, que en un món global l’economia determina inexorablement les polítiques necessàries per garantir la"competitivitat" a costa dels drets i la cohesió, i no hi ha alternativa possible. S’ha justificat un neoliberalisme salvatge basat en l’individualisme i la desregulació (l’Estat mínim) per desmuntar un model d’estat del benestar, privatitzar i externalitzar, supeditar a l’interès econòmic el dret laboral i limitar drets i llibertats. Però la realitat és tossuda i evidència que la ideologia no ha mort: a l’hegemonia de la dreta neoliberal, li apareix ara una esquerra en reconstrucció i travessada d’un canvi generacional. En aquestes eleccions guanyen paper, en general, diverses opcions amb matrius d’esquerres, tot i que amb gran dispersió. Potser és una esquerra més sociològica que organitzada políticament.
Aquests anys la desigualtat i la pobresa han crescut escandalosament, fruit d’unes opcions polítiques. La divisió dreta/esquerra es bassa en posicionaments diferents en relació amb la igualtat. Per a la dreta, la igualtat no és consubstancial a la naturalesa humana (perquè la diferencia és “natural”) i, per tant, la desigualtat és ineliminable. Per a l’esquerra, per contra, la igualtat és una opció moral que guia les accions per evitar que les diferències es converteixin en desigualtats. La dreta parteix del supòsit que la desigualtat és natural, i l’esquerra, que és social. En un cas no hi ha res a fer i acaba consolidant allò que és diferent; en l’altre, l’esquerra intenta compensar les diferències per fer avançar la igualtat. Per això, l’enorme creixement de la desigualtat comporta el ressorgiment de l’esquerra.
Aquest gir a l’esquerra ha d’afavorir canvis en les polítiques, ara municipals i més endavant, si es consolida el gir, en altres nivells de govern, que apliquin mesures per confrontar la pobresa i la desigualtat, i apostin per una major qualitat democràtica, que són les demandes socials avui majoritàries. De la reforma fiscal a polítiques que apostin per la industrialització, la sostenibilitat i la creació d’ocupació de qualitat, de la garantia de la protecció social a la recomposició dels béns i serveis públics, de la derogació de la reforma laboral i la llei mordassa a pràctiques de participació i major qualitat democràtica. Però, per fer-ho, no es pot confiar tot al resultat d’una contesa electoral. Els governs es constitueixen en funció d’unes majories de vot, certament, però les polítiques s’impulsen també des de la mateixa societat civil organitzada. Per garantir canvis reals en el món del treball, no n’hi ha prou amb un canvi de signe polític: cal disposar d’organitzacions sindicals fortes i ben organitzades, que articulin el conflicte laboral i social, i proposin alternatives, que se’ls reconegui la seva funció i el seu paper en la participació a l’empresa, la negociació col·lectiva i el diàleg social. Pensar que quan l’esquerra avança les organitzacions socials descansen és el camí més ràpid a la pèrdua de l’hegemonia emergent dels valors d’igualtat, democràcia i solidaritat.
Però, avui, mentrestant, cal dur el compromís i solidaritat amb el poble grec i el seu Govern al carrer. Així defensem la democràcia com a regla de govern i la possibilitat de polítiques alternatives a les de la troika neoliberal i que aposten per la igualtat. A Grècia es diluciden també les polítiques possibles aquí i a Europa. El debat dreta/esquerra ben viu. O la inevitabilitat d’un neoliberalisme mandatat des dels centres globals de poder econòmic-financer o la possibilitat de polítiques decidides democràticament i orientades a la igualtat.

viernes, 29 de mayo de 2015

Cirsa tanca el primer trimestre de 2015 amb un creixement del 20%

Cirsa tanca el primer trimestre de 2015 amb un creixement del 20%

Cirsa Gaming Corporation és un dels líders mundials en l'activitat del joc i oci i la primera companyia espanyola del sector. Compta amb 16.000 empleats. Va obtenir uns ingressos d'explotació de 1.591 milions d'euros en 2014


Cirsa Gaming Corporation, companyia multinacional líder en joc i oci i la primera companyia espanyola del sector, ha aconseguit, en el primer trimestre d'aquest exercici, un benefici operatiu de 91 milions d'euros, el millor resultat aconseguit en un trimestre per la companyia, amb un augment del 20% respecte al mateix període de l'any anterior. Els ingressos d'explotació es van situar en 383 milions d'euros, el que representa un 21% respecte al primer trimestre de 2014.Cirsa Gaming Corporation és un dels líders mundials en l'activitat del joc i oci i la primera companyia espanyola del sector. Compta amb 16.000 empleats. Va obtenir uns ingressos d'explotació de 1.591 milions d'euros en 2014. La seva oferta està composta avui per 129 casinos, més de 40.000 màquines recreatives, 71 sales de bingo, 123 salons de joc, 1.125 punts d'apostes esportives, 3.125 terminals de loteries i 2.546 terminals de videoloteries a Espanya, Itàlia i Llatinoamèrica i desenvolupa l'activitat de joc en línia, sota la marca Sportium, a Espanya i Mèxic amb les llicències que  autoritzades per a això.

martes, 26 de mayo de 2015

Votar es conjuga bé amb organitzar i participar

Votar es conjuga bé amb organitzar i participar

Per Joan Carles Gallego Herrera



Hi ha qui, realitzat l’acte de votació, es considera satisfet havent delegat, en un o altre, la responsabilitat última d’organitzar i gestionar la cosa pública. Allibera la seva ment (i cos) triant la papereta que més encaixa en la seva visió del món o li oferta la millor terra promesa. Ha sobreviscut sense traumes i acríticament a uns dies d’intensa campanya electoral, amb un munt de missatges plens d’ofertes de mons millors, benestar ambiental i felicitats properes. Ha anat al col·legi electoral a fer un exercici democràtic pensant que si surten “els seus” tot anirà bé i si no tot malament. Però, surti qui surti, deixarà que el govern resultant li organitzi la convivència i les respostes a les diverses necessitats socials. D’ací quatre anys tornarà a votar.
Aquest és un possible comportament. Altres ho viuen amb més passió i compromís. Valoren important anar a votar, però consideren que el resultat es configura i queda condicionat pel conjunt d’interaccions socials succeïdes durant els quatre anys previs. Hi ha també qui, anant una mica més enllà, considera que ha estat el compromís dia a dia dels quatre anys previs, exercint el conflicte social, el que ha creat les condicions que configuren el resultat. Aquesta àmplia i diversa graduació del compromís polític de la ciutadania, sens dubte es traspua en el resultat. Possiblement això explica l’onada de canvi que està sorgint, com també en altres ocasions explica l’abstenció o la continuïtat de les polítiques antisocials.
Les eleccions no solventen tots els problemes de la ciutadania, ja que només determinen la composició última dels governs encarregats de gestionar-los, però la seva resolució comença abans que els governants els entomin. La campanya electoral és un allau de propostes, n’hi ha que fins i tot depassen l’àmbit propi del marc competencial de l’elecció. Però els governs no les abordaran si prèviament no han aflorat com a problema o com a alternativa. Aquest és el paper que correspon a les organitzacions socials: articular els conflictes que en el seu àmbit d’actuació apareixen, evidenciar-los i emplaçar a la seva resolució. Els poders públics i les organitzacions polítiques, regulen, executen i actuen per la resolució dels conflictes socials existents, però cal que les organitzacions socials els facin aparèixer amb totes les seves contradiccions. Del contrari, si es despulla la societat d’organitzacions socials que facin aflorar els conflictes existents, amb la protesta i la reivindicació, els poders públics resten sotmesos a l'única pressió possible –i efectiva- que és la dels poders econòmics, que mercantiltizen ràpidament tota resposta a qualsevol demanda individual abans que es converteixi en reivindicació social.
Ara, havent votat ja, cal que entitats, moviments, associacions veïnals i organitzacions sindicals es projectin com a eines útils i necessàries per canviar les coses, per empènyer als poders públics, sigui la composició resultant que sigui, a respondre a les demandes socials. Aquests dies ens han parlat de pobles i ciutats atractives i atraients, d’equilibri entre barris, d’ocupació i d'indústries i serveis amables i diversificats, de mobilitat sostenible, entre d’altres qüestions. A l’hora de concretar les diverses propostes apareixen els interessos contraposats que les organitzacions socials han d’articular i elevar per negociar.

S’ha parlat també molt de desigualtat. No podem esperar només compensar-la amb polítiques redistributives, cal evitar-la on s’origina. Per això no hem de deixar que el treball sigui la font on es generi desigualtat o pobresa: hem d'evitar que els contractes de les persones consagrin la primera diferència, que es la que es converteix en desigualtats. Els governs poden garantir que els contractes públics només es faran amb empreses que compleixin normes i estàndards de qualitat contractual. Però, per això mateix, cal més poder sindical per disputar en la negociació col·lectiva -no la individual que impulsen els poders econòmics i la reforma laboral- un salari d’entrada més just, unes condicions contractuals més dignes, tancar l’injust ventall salarial o les bretxes de gènere i generacional que estan instal·lades en el mercat de treball. 
Anar a votar és un bon exercici democràtic, ben segur. Però per fer-lo efectiu, cal organitzar-se i participar en el dia a dia, per vigilar i forçar que les polítiques dels governs responguin a les demandes socials i als conflictes reals i no a les pressions obscures de determinats grups d’interès econòmic. Ara caldrà formar governs i la cultura del pacte es posarà a prova. Si la gent s’organitza i participa, dia a dia, en el barri i en el centre de treball, en l’associació de veïns i en el sindicat, és més possible que probable que el govern que resulti es vegi més condicionat a actuar al servei d’uns que d’altres. 

martes, 12 de mayo de 2015

La sección sindical Unidesa I+D+r contra la LGTBi fobia

Los miembros de la sección sindical Unidesa I+D+r (una de las secciones sindicales que forman la SSIU) se unen a la campaña 'Empleo libre de LGTBifobia'.



martes, 28 de abril de 2015

Díptic de la SSIU

Colgamos el díptico informativo que ha creado el área de comunicación de la SSIU.
Penjem el díptic informatiu que ha creat l'àrea de comunicació de la SSIU.

Exterior



 Interior

viernes, 24 de abril de 2015

Reindustrialització del Vallès Occidental

Avui s'ha celebrat a la sala d'actes de l'edifici ETSEIAT (UPC) de Terrassa l'acte de presentació dels cinc eixos bàsics de la segona reindustrialització del Vallès Occidental.

Aquest acord sorgeix d'un compromís de ara fa un any entre els sindicats CCOO i UGT i es tracta d'una aposta sindical i política per tal de reactivar la indústria a la comarca, la qual ha anat patint un abandó quedant relegada a un esglaó gairebé oblidat pels diferents governs i per les administracions. Fomentar la reindustrialització és primordial per tal de reafirmar i enfortir la base de l'economia d'una comarca en la qual es troba el 20% de tota la indústria catalana, (a més de significar un 11% del PIB català i un 3% de l'espanyol) i que ha patit en els darrers anys continues deslocalitzacions de grans multinacionals per culpa dels governs, els quals no han escoltat en moltes ocasions, les propostes d'aquestes empreses les quals han deixat per culpa d'aquesta mala gestió milers de treballadores i treballadors sense feina i agreujant més encara la situació de crisi patida en tot el territori.

No es tracta de fer un renaixement de la indústria, tal i com voldria qualsevol interessat en que la actual indústria morís per tal de fer una nova indústria amb llocs de feina i salaris precaris, sinó de reindustrialitzar. La industria de la comarca no està morta ja que continua sent l'eix de l'economia local i si més no, com molt be definia el secretari general de CCOO, Enrique Rodríguez, la indústria del Vallès Occidental només necessita una posada a punt per tal de que aquest important motor de l'economia local torni a funcionar amb el consens i implicació de totes i de tots.

viernes, 17 de abril de 2015

Asamblea CC.OO. Terrassa - 15/04/2015

El pasado miércoles tuvo lugar la primera asamblea convocada por la unión intercomarcal del Vallés Occidental y la Cataluña central en Terrassa, con la presencia del Secretario General Ignacio Fernández Toxo. Apenas un año después del congreso de fusión que unió las dos comarcas y ante la situación económica, social y política actual y también de concentración de elecciones sindicales en las empresas el sindicato ha querido convocar a las delegadas y delegados para poner en común y reforzar el papel que CCOO ha de tener en la sociedad.

El turno de intervenciones lo inició la compañera Cristina Cruz, presidenta del comité de empresa del Hospital San Juan de Manresa, denunciando la precarización de las condiciones laborales de las trabajadoras y trabajadores del sector sanitario público, así como de la hoja de ruta privatizador de la sanidad pública catalana que está llevando a cabo el gobierno de CiU, subfinanciado el servicio público de salud y traspasando estos recursos a la sanidad privada.


El Secretario General de la Unión Intercomarcal hizo hincapié en el año electoral que empezamos a las elecciones municipales, y que nos debe servir para intentar cambiar la deriva que el mundo laboral está sufriendo, exigiendo a las formaciones políticas municipales que trabajen en la mejora de las condiciones laborales de sus ciudadanos que se en definitiva la mejor fórmula para conseguir que la ciudadanía en su conjunto viva en mejores condiciones, igualdad y dignidad. "No os diremos a quién debe votar, pero sí denunciamos qué partidos políticos están atacando nuestros derechos laborales y sociales para evitar que sigan gobernando, y estos partidos a día de hoy se llaman CiU y PP"

Seguidamente Joan Carles Gallego, Secretario General de CONC, recordando el reciente desaparecido Eduardo Galeano nos animó a seguir trabajando a nuestro centros de trabajo, en nuestras ciudades, porque: muchas personas pequeñas, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, consiguen grandes hitos "

Ignacio Fernández Toxo cerró asamblea informándonos del estado de la negociación colectiva con las patronales a nivel estatal. Negociaciones que aunque pesadas y difíciles, las ve de forma optimista.
Toxo por lo contrario se pesimista en cuanto a la tan difundida idea de que la crisis ha terminado y que somos un país ejemplar en llevar a cabo las reformas que han conseguido el supuesto milagro. A costa de quién se está consiguiendo este tímido crecimiento. ¿A quién dejamos atrás? ¿Significa salir de la crisis dejar a la sociedad con una precarización estructural de la condiciones laborales, salariales y de vida?

martes, 24 de marzo de 2015

Ofertas Semana Santa - Morillo de Tou

Os adjuntamos dos ofertas para disfrutar en Semana Santa que nos han hecho llegar los amigos de Morillo de Tou.


viernes, 6 de marzo de 2015

Código ético de CCOO


El Consejo Confederal, máximo órgano de dirección de CCOO, ha aprobado el Código de Conducta "Medidas para reforzar las mejores prácticas de Gobierno y Control de CCOO", que contempla importantes cambios en el funcionamiento interno del sindicato. En algunos casos profundiza en herramientas ya existentes y en otros introduce otras nuevas, para favorecer un mayor control de la actividad del conjunto de CCOO.

Enlaces:


Vídeo de la intervención de Ignacio F. Toxo con las conclusiones del debate en el Consejo extraordinario http://ow.ly/JVFst


Nota de prensa:


Toxo: "CCOO tiene que actualizarse si quiere seguir siendo el primer sindicato de la clase obrera de este país" http://ow.ly/JVEzL 

Resolución:Código de conducta. Refuerzo de medidas de control interno http://ow.ly/JVCX6 

Gaceta Sindical El Consejo Confederal aprueba el “Código ético” de CCOO http://ow.ly/JVJ3H

lunes, 2 de marzo de 2015

jueves, 19 de febrero de 2015

Ofertas para Semana Santa en Morillo de Tous


Os hacemos llegar el último newsletter de los compañeros de Morillo de Tous para las vacaciones de Semana Santa.






lunes, 16 de febrero de 2015

L'ANC recollirà signatures contra els desnonaments i la pobresa energètica

  • L'ANC recollirà signatures contra els desnonaments i la pobresa energètica

    AURI GARCIA MORERA | Barcelona | 16/02/2015 12:56

    L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest dilluns un conveni de col·laboració amb diverses entitats socials per recollir signatures contra els desnonaments i la pobresa energètica. Com ja havia fet Òmnium Cultural aquest mes de gener, l'entitat sobiranista ha decidit donar suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures en aquests àmbits que impulsen la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC, que es va presentar el mes de juliol passat.
    "Demanem al Govern de Catalunya que faci un pas endavant, que sigui valent, i que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país puguin veure que aquesta república catalana que volem sí que serà socialment més justa", ha argumentat aquest dilluns la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, que ha signat a favor de la ILP. "No podem deixar d'abordar les problemàtiques diàries amb excuses competencials, o condicionant-les a tenir un estat propi, perquè Catalunya té competències", ha subratllat el portaveu de la PAH, Carles Macías.
    La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica inclou una llei de segona oportunitat que adapta el concepte de la dació en pagament a les competències catalanes. També preveu aturar els desnonaments utilitzant una figura jurídica existent a Catalunya, la del lloguer forçós, i mesures contra els talls dels subministraments d'energia que obliguin a assumir part de la responsabilitat a les empreses subministradores. La portaveu de l'APE, Maria Campuzano, ha lamentat que en aquest àmbit "el Govern ha estat incapaç d'impulsar cap mesure efectiva".

viernes, 13 de febrero de 2015

Análisis del laudo arbitral sobre inaplicación de convenio - Hospital de Lloret.

El secretario general de la SSIU es responsable de negociación colectiva de la CONC y encargado de realizar el escrito de alegaciones para el comité de empresa del hospital el cual, se opuso a la pretensión empresarial de inaplicar el convenio colectivo.

El árbitro recogió prácticamente la totalidad de las alegaciones de oposición a la inaplicación de convenio solicitada por el Consorci de Salut del Maresme i La Selva.



Extraído del Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical. Núm. 11 - Febrero 2015

Juan Carles Casanovas, de CCOO de Catalunya, analiza el laudo, que desestima la pretensión de la empresa de aplicar una reducción salarial equivalente  a la cuantía que los trabajadores tendrían derecho a cobrar (gratificación extraordinaria de Navidad de 2014). El árbitro reconoce la situación de pérdidas económicas de la entidad reclamante, sin embargo:

·      El Hospital firma el convenio colectivo conociendo la situación económica de pérdidas y poco después reclama el inicio de un proceso de descuelgue. Admitir tal proceso produciría vulnerar el principio de buena fe que debe regir en toda negociación.
·      No se puede admitir como causa, tal como alega la Corporación, la homogenización de las condiciones de trabajo de los diversos centros de trabajo de una misma empresa, pues la misma no está regulada en el artículo 82.3 del Estatuto de los Trabajadores.

Puedes leer el documento competo aquí

CCOO denuncia la criminalització dels sindicats i l'ofensiva penal contra el dret de vaga

La SSIU ens afegim a la campanya  #HuelgaNoEsDelito

CCOO denuncia la criminalització dels sindicats i l'ofensiva penal contra el dret de vaga


FotoUn informe dels serveis jurídics de CCOO adverteix sobre els 49 expedients oberts a 147 representants i dirigents de CCOO, que han estat promoguts per l'Administració de l'Estat i el ministeri fiscal, en una clara restricció il·legítima dels drets democràtics.

Davant d'aquesta ofensiva penal contra el dret de vaga, la criminalització dels sindicats i dels seus delegats i delegades, CCOO de Catalunya s'afegeix a la campanya #HuelgaNoEsDelito per demostrar que tot i els processos oberts contra centenars d'afectats no ens faran callar.

Signa per donar suport a la campanya #HuelgaNoEsDelito

Feu clic per veure:
- El Manifest de #HuelgaNoEsDelito
- El cartell de #HuelgaNoEsDelito (en català)
- El cartell de #HuelgaNoEsDelito (en castellà)
- La Gaceta Sindical especial número 205
- La informació de la Jornada d'acció mundial en defensa de les llibertats i del dret de vaga (18 de febrer de 2015)